Acabe de llegir al diari que Rubén Luzón ha guanyat el premi Vicent Andrés Estellés de Burjassot d'aquest any i me n'he alegrat molt. Rubén és un dels poetes joves més singulars que hi ha actualment al panorama català i els dos llibres que ja ha publicat Cames ajudeu-me i Baladaspirina així ho demostren.
Un dels poemes més celebrats de Rubén, i un dels que més m'agrada, és aquest que hi ha al vídeo que us he enganxat. Es tracta d'un contrafactum de la Kalenda Maia de Raimbaut de Vaqueiras. La mimesi formal de l'estampida és perfecta, com ho demostra el mateix Luzón quan la canta, i el resultat és un molt bon poema.
Amb aquest poema ja es podrien comentar moltes coses sobre la poesia i la poètica de Luzón. És un poeta que experimenta amb les formes i que coneix la tradició, fidel seguidor d'aquella sàvia divisa encunyada per Foix. Un poeta que sobretot coneix, per formació, la tradició medieval, però també moltes altres coses, i que ha seguit en ocasions la bandera que han aixecat més sovint els poetes de la seua generació, l'oralitat. Però no és només això, la poesia de Rubén cal llegir-la amb calma, perquè els seus artefactes lírics reclamen l'atenció del lector, del lector que es troba el poema disposat sobre el paper sovint de forma poc convencional i que intueix que això vol dir alguna cosa i s'hi capbussa en un món d'imatges que s'acumulen en anàfores llargament sostingudes, en estructures paral·leles que van introduint variacions o en poemes riu, que van d'ací d'allà observant el món amb perplexitat i indignació (i no em sap greu usar el mot per repetit que sone), com en aquest altre que us copie de Cames ajudeu-me:
que el vostre sí siga un sí
amor tacte de crema
Un dels poemes més celebrats de Rubén, i un dels que més m'agrada, és aquest que hi ha al vídeo que us he enganxat. Es tracta d'un contrafactum de la Kalenda Maia de Raimbaut de Vaqueiras. La mimesi formal de l'estampida és perfecta, com ho demostra el mateix Luzón quan la canta, i el resultat és un molt bon poema.
Amb aquest poema ja es podrien comentar moltes coses sobre la poesia i la poètica de Luzón. És un poeta que experimenta amb les formes i que coneix la tradició, fidel seguidor d'aquella sàvia divisa encunyada per Foix. Un poeta que sobretot coneix, per formació, la tradició medieval, però també moltes altres coses, i que ha seguit en ocasions la bandera que han aixecat més sovint els poetes de la seua generació, l'oralitat. Però no és només això, la poesia de Rubén cal llegir-la amb calma, perquè els seus artefactes lírics reclamen l'atenció del lector, del lector que es troba el poema disposat sobre el paper sovint de forma poc convencional i que intueix que això vol dir alguna cosa i s'hi capbussa en un món d'imatges que s'acumulen en anàfores llargament sostingudes, en estructures paral·leles que van introduint variacions o en poemes riu, que van d'ací d'allà observant el món amb perplexitat i indignació (i no em sap greu usar el mot per repetit que sone), com en aquest altre que us copie de Cames ajudeu-me:
si us plau no mogueu fressa
si us plau pixum de cada dia
sota el vostre mantell oh ventre
sense màcula
hitler com stalin
sis d’agost de mil nou-cents quaranta-cinc
l’horror
per què les meues mans
per què les vull
iraq afganistan
per què el perquè de les llàgrimes com punys
perdoneu els nostres opressors
com nosaltres un bistec sucós
versalles palestina
per què els meus ulls inflats
de
barbàrie
que el vostre sí siga un sí
que el vostre no siga un no
però no jureu pel cel ni per la
terra
que la benaurança no pot ser alegre
i és com caminar entre brases
com gitar-se en llits de punxes
mireu que plouen destrals com lianes
mosaics
celoberts
no sabem estimar allò que no vam ésser
la caixa la cuixa
rastre de mantega i dissolvent
un túnel de colors dos-cents
dos-cents
quatre-cents seixanta-nou-cents vint-i-cents
sense remei les calces
coïssor de l’anus ratlla de l’esquena
mugrons de maduixa cabells de xocolata
però no es tracta d’això
no té ben bé a veure amb això
perquè d’aquí a cent anys tots morts
i l’addició d’ombres com una nova llum
noves mediacions nous
llenguatges
masculí femení neutre
sant pau mirall dels areopagites
que algú m’explique la impossibilitat del
silenci
amor tacte de crema
fes dels nostres braços
un enllaç de
margarides´
Els poemes de Rubén Luzón normalment no porten títol i els títols dels seus llibres, fins ara, ens han fet pensar en la voluntat de fugida (poesia endins contra un món hostil?) o en el poder analgèsic de la lírica. No sé què ens depararà aquest nou llibre que, segons la notícia del diari, es titularà Ai, cosa que ens fa pensar que malgrat l'aspirina, la ferida no està tancada i encara en ragen versos. Ho celebrem, enhorabona Rubén!
Comentaris
És sempre un gran plaer conèixer un nou poeta, sobretot quan és de categoria, com Robert Luzón!
Gràcies i una abraçada.
Una abraçada!
i el cas, és que l'altre dia, intentava recordar el nom de Luzón i no em venia al cap, per això també gràcies!!
(ara mateixa tampoc recorde el nom del poeta guanyador de Ferrater, dilluns és el que té)
Quan li vaig dir que m'agradava aquesta cançó-poema, va respondre, amb fàstic, que estava fartet del video.
Tots passarem a la història per les coses que menys ens agraden, itat?
Dit això, gràcies per la visita i pel comentari, Pau! i una abraçada!
Una abraçada Pau!
Bé felicitar-vos a Rubén i a tu com a lector atent -i com a poeta, també-.
Una abraçada!
Una abraçada!