Antonija Novaković (Zagreb, 1979) ha publicat el llibre Lako mi je biti lošija amb el qual va guanyar el premi Goran za mlade pjesnike, el premi de poesia jove més important de Croàcia. Antonija va participar en desembre al seminari de traducció poètica de l'illa de Pašman, en què vam traduir poemes de Francesc Parcerisas i Laia Martinez i Lopez. Entre sessió i sessió de traducció de poesia catalana al croat ens vam dedicar també a fer-ho al revés i vam traduir algun poema al català. Amb aquest breu i inquietantment suggeridor poema ens hi vam passar una bona estona Laia i jo, amb l'ajuda de tots els altres participants al seminari que hi havia a l'illa dels traductors.
ČVRSTO sklupčana pred san poprimam prvobitnu ljupkost. Nacrtaj mi oči.
Imam jednu jedinu misao.
Izgovaram ju sve dok ne izgubi značenje
I postane ju nemoguće ostvariti.
Obuzima me osjećaj srama.
Izgubila sam oči dok sam prelazila preko mosta.
Riba ih je u ustima odnijela na dno i sad u njima raste biser.
BEN ARRAULIDA just abans del son torno a la gràcia primigènia. Dibuixa’m els ulls.
Només tinc un pensament.
Me’l vaig dient fins que perd el sentit
I fins que és impossible dur-lo a terme.
M’aclapara la vergonya.
He perdut els ulls quan passava pel pont.
Un peix se’ls posà a la boca per dur-los al fons i ara a dins els creix una perla.
Comentaris