Tony Curtis i els joves escriptors


El 29 de setembre d'aquest any es va morir Tony Curtis, actor que tant si feia de víquing, artista de circ, pirata o esclau d'un patrici romà, es movia amb elegància i agilitat per la pantalla i, a més, era divertit. No és d'estranyar que durant aquest cap de setmana visitara en somnis algun dels joves escriptors que ens hem reunit a Gandia per conèixer-nos una miqueta millor i deixar que els projectes i les idees es filtraren entre les converses. De tot el que hem parlat, discutit, raonat, sospesat i cridat aquests dies al Tano Resort entre actes de lliuraments de premis i concerts, l'aparició de Tony Curtis pot servir de símbol i metàfora. El que volem és una literatura àgil i que es moga amb elegància per les pàgines, per les sales on es recita, per les pantalles dels ordinadors. Si cadascú de nosaltres, evocant a Tony Curtis puguera fer de víquing, d'artista de circ, de pirata, o d'esclau de patrici romà, amb la mateixa gràcia, i al mateix temps fórem el partner perfecte de Jack Lemon i Marylin Monroe, el futur de la literatura catalana seria espectacular i divertit i àgil.
El II Encontre de Joves Escriptors de Gandia ha estat tot un èxit d'organització i de musculació de la jove literatura catalana. No hi érem tots, però també hi era en Tony Curtis.

PS: si en compte de Tony Curtis, haguérem evocat Orson Wells què hauríem fet? El mateix, construir el discurs a partir de la metàfora i hauríem parlat dels Rosebuds de la jove literatura catalana.

Comentaris

Xavier Aliaga ha dit…
Que gran el símil, Pau. Allò important és que, tot i la seua imatge, aquell paio era un gran actor. Hem de ser versàtils, divertits i profunds quan toca.
Anònim ha dit…
sense tòpics, una de les dues coses bones de la meua vida.
Escriues molt bé.
Lord Alorda ha dit…
UEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEE!!!
epic and majestic!!!
tony curtis forever!!!
gràcies Pauet per aquesta crònica tan tan tan
TAN TOT!!!
Sif ha dit…
I tant Xavi, gran i des d'aquest cap de setmana símbol de moltes coses.
Gràcies a tu Jaume estimat i moltes felicitats!
Anònim, besets, ;-)
Joana ha dit…
Vaig llegint les vostres cròniques i cada vegada me n'adone més del que m'he perdut!!!
Un plaer trobar el teu blog!!!
Marc Gomar ha dit…
Crec que el futur de la literatura catalana serà espectacular, àgil i divertit. I també voré alguna pel·li de Tony Curtis, que no he tingut el plaer.
Sif ha dit…
Gràcies a tu Jaume. Joana, t'has perdut molt, però no patisques que encara queda molt per veure i per viure com diu Marc.

salut!
Anònim ha dit…
Ei, l'altre dia feren a la caixa totan "ELS VIKINGS". I com que havia llegit el teu article m'entraen ganes de tornar-la a veure per milesima vegada. Ets un fenomen, Pau.
Sif ha dit…
Gràcies, anònim. I com va anar? Ací (Croàcia) no arriba La 2!
Anònim ha dit…
Va<anr molt be. Acció, aventures, amor, intrigues, ambicio, odia, traició... tot un clàssic de les contradictries vessants humanes
Sif ha dit…
Me n'alegre. Els víkings: tot un clàssic de les contradictòries vessants humanes. Aquesta me l'apunte. Els clàssics sempre són més d'allò que semblen, veritat?