El 29 de setembre d'aquest any es va morir Tony Curtis, actor que tant si feia de víquing, artista de circ, pirata o esclau d'un patrici romà, es movia amb elegància i agilitat per la pantalla i, a més, era divertit. No és d'estranyar que durant aquest cap de setmana visitara en somnis algun dels joves escriptors que ens hem reunit a Gandia per conèixer-nos una miqueta millor i deixar que els projectes i les idees es filtraren entre les converses. De tot el que hem parlat, discutit, raonat, sospesat i cridat aquests dies al Tano Resort entre actes de lliuraments de premis i concerts, l'aparició de Tony Curtis pot servir de símbol i metàfora. El que volem és una literatura àgil i que es moga amb elegància per les pàgines, per les sales on es recita, per les pantalles dels ordinadors. Si cadascú de nosaltres, evocant a Tony Curtis puguera fer de víquing, d'artista de circ, de pirata, o d'esclau de patrici romà, amb la mateixa gràcia, i al mateix temps fórem el partner perfecte de Jack Lemon i Marylin Monroe, el futur de la literatura catalana seria espectacular i divertit i àgil.
El II Encontre de Joves Escriptors de Gandia ha estat tot un èxit d'organització i de musculació de la jove literatura catalana. No hi érem tots, però també hi era en Tony Curtis.
PS: si en compte de Tony Curtis, haguérem evocat Orson Wells què hauríem fet? El mateix, construir el discurs a partir de la metàfora i hauríem parlat dels Rosebuds de la jove literatura catalana.
Comentaris
Escriues molt bé.
epic and majestic!!!
tony curtis forever!!!
gràcies Pauet per aquesta crònica tan tan tan
TAN TOT!!!
Gràcies a tu Jaume estimat i moltes felicitats!
Anònim, besets, ;-)
Un plaer trobar el teu blog!!!
salut!