Casa



Les vacances del viatger són estar-se a casa sense moure's i mirar per la finestra com els altres se'n van. Total, el viatge és, segons Claudio Magris, "la fedeltà del sedentario, che ribadisce dovunque le sue abitudini e le sue radici e cerca di ingannare, con mobilità nello spazio, l'erosione del tempo, per ripetere sempre le cose e i gesti familiari".

A casa, per la finestra oberta, veig aquest paisatge de la foto i revise poemes que ja vaig escriure a això que mire. Un d'aquests poemes va ser inclòs al catàleg de l'exposició Jocs florals a Cavanilles. Art, natura i poesia que es féu al Jardí Botànic de València amb motiu dels dos-cents anys de la mort del botànic l'any 2005. En aquella exposició comissariada per Martí Domínguez i María José Carrau, amb la coordinació literària d'Isidre Martínez Marzo i Maria Josep Escrivà, hi havia poetes, pintors i fotògrafs que donaven la seua visió sobre un racó de la geografia valenciana que Cavanilles va recórrer a consciència.

De les hortes i els pobles que hi ha entre El Puig i el Carraixet escrigué Cavanilles que "se cuentan muchas aldeas y 12 pueblos considerables: cinco de ellos caen al poniente del citado camino de Barcelona, y son Bilanesa, Muséros, Bonrepós, Mirambell y Foyos; tres en el camino mismo, es á saber, La Creu [la Pobla de Farnals], Masamagréll y Albalát; los quatro restantes, Masalfasár, Meliana, Albuixéc y Almásera al oriente. Los términos de estos siete pueblos componen una superficie estrecha de norte á sur, la que podrá tener una hora con corta diferencia de poniente á oriente hasta el mismo mar. Todo el suelo se aprovecha en este recinto delicioso: las huertas se suceden sin interrupcion, y las cosechas sin pérdida de tiempo. Son allí los hombres tan aplicados al trabajo, que el campo parece ser su habitación y sus delicias: verdad es que la tierra les corresponde con ricas y abundantes cosechas".


Aquestes mateixes hortes, en gran mesura canviades en tarongers durant el segle XIX i en altres coses durant el segle passat, són el paisatge que mire ara, a casa, mentre els altres se'n van i el poble es queda buit.


ELEGIA D'UN PAISATGE


Xarxa de fil d’aram amb buguenvíl·lees
entremaliades de flors vermelles,
a través teu veig un dibuix cubista
de motos i cotxes; dones que fan
la ruta del colesterol i parlen
dels morts locals; i veig la primavera
dels tarongers. S’endevina l’A-7
i més enllà la via d’ample ibèric.

Xarxa de flors vermelles i morades,
com un sedàs em destrieu fragments
entrellucats d’aquest paisatge amic,
ja contrafet, condemnat a morir.
Vindran nous trens, i passaran de llarg,
s’enduran els tarongers i les dones.
Sols quedaran els cotxes, l’autopista,
l’ample europeu i l’ample dels autàrquics.

Xarxa de flors, donzell de nit, gesmil,
xarxa de fils d’aram amb coloraines,
si passen trens on naix la tarongina,
qui avisarà que ve la primavera?

Comentaris

Anònim ha dit…
M'agrada i t'afegesc al meu blog, a paraules de vitge
Anònim ha dit…
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit…
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.