Llibreries de Trieste



Trieste és una ciutat de llibres, ho diuen Claudio Magris i Angelo Ara al seu llibre Trieste. Un'identità di frontiera, que ha editat fa poc en castellà l'editorial Pre-Textos, però que encara no podem llegir en català: "Trieste, forse piú di altre città, è letteratura, è la sua letteratura". La nòmina d'escriptors triestins, des del segle XIX fins ara és llarga, molts d'ells els podeu trobar homenatjats amb un bust al Giardino Pubblico Tommasini, al qual Magris dedicava l'últim capítol dels seus Microcosmi, que sí que està traduït tant al castellà com al català.

Trieste és, també, una ciutat de llibreries. N'hi ha moltes. Una d'elles és la Libreria Antiquaria Umberto Saba al número 30 de Via S. Nicolò, que és aquella Libreria Antica e Moderna on va començar a treballar el poeta en 1919 i que va recuperar en 1946, després d'haver-la perdut a causa de les lleis racials. La feina de llibreter era, per Saba, "fra i mali, il più degno: fu il piccolo/ d'antichi libri raro negozietto."
Una altra llibreria amb nom d'escriptor triestí és la Libreria Italo Svevo a la Galleria Rossoni de Corso Italia fundada el 1967. La llibreria és un cafarnaüm de llibres que s'amunteguen per tot arreu, la sensació que hom té quan hi entra és de caos absolut, però els llibres hi són, n'hi ha molts i hi ha un ordre que permet, quan la vista s'acostuma, trobar qualsevol volum.

Molt prop de la sinagoga, que fa paret mitgera amb el Caffè San Marco, descrit minuciosament al primer capítol dels Microcosmi ja esmentats, hi ha la Libreria Triestina-Trzaska Knjigarna, la llibreria eslovena de Trieste. Ací hi ha, sobretot, literatura eslovena i llibres italians que parlen sobre Trieste, el Cars, Eslovènia, Ístria i tota l'altra riba de l'Adriàtic. Els propietaris són eslovens de Trieste, llibreters i editors i, entre altres coses, han editat la poesia completa del poeta Srečko Kosovel. Kosovel no havia nascut a Trieste, però hi estava molt lligat i té el seu bust al jardí Tommasini. En entrar en aquesta llibreria s'obre un nou plec de l'amalgama de cultures que és aquesta ciutat. El component eslovè, gens menyspreable, i que ha donat fruits excel·lents, com ara l'obra del gran escriptor triestí Boris Pahor, de qui en català podem llegir la novel·la Necròpolis en traducció de Simona Škrabec, és indispensable per entendre què és aquesta ciutat cruïlla.

Trieste és una ciutat de llibreries. Una de les més noves és la llibreria de la nova estació de trens (la de la foto) que du el nom d'un altre il·lustre escriptor triestí: James Joyce, que també té el seu bust, a més d'una estàtua al Canal Grande. En aquesta llibreria, el viatger de pas, que té només mitja hora per prendre un cafè i seguir viatge, es pot anar fent una petita biblioteca triestina. Sempre em fa enveja entrar-hi i veure quina magnífica llibreria, assortida amb llibres de tota mena, des de best-sellers a clàssics llatins i grecs, han posat a l'estació de trens. Ho va escriure en un article que ara no sóc capaç de trobar Joan Francesc Mira, que a Itàlia fins i tot les llibreries de les estacions i els aeroports són bones. La nova llibreria de l'estació de Trieste, continua la tradició. Done fe.






Comentaris

maria ha dit…
No et pots imaginar (o sí) les ganes que tinc d'anar a Trieste, podria haver anat l'any passat a passar un dia i no vaig voler, me'n fan falta més, per Trieste, d'aquest any no passa. A més hi vull anar amb tren (com déu mana) i passejar tot el que necessite i entrar a totes les llibreries. Gràcies per la llisteta de llibreries, era justet el que necessitava per començar a pensar seriosament en quin cap de setmana llarg triaré per anar-hi.

Per cert, l'article de Mira que dius està a Déus i desastres, el vaig rellegir la setmana passada...
Per cert (2) a Boris Pahor també li tinc ganes, vaig sentir una entrevista a la tele l'any passat i em va fer ganes, després la vaig oblidar...gràcies again.
L'entrevista està ací, si vols escoltar-lo:
http://www.chetempochefa.rai.it/TE_videoteca/1,10916,1086032,00.html
Sif ha dit…
de res, Maria, és un plaer compartir els viatges i els destins. Ja em diràs que t'ha semblat la ciutat i les seues llibreries. Jo hi vaig pernoctar per primera vegada fa molt poc. Fins aleshores era una ciutat de trànsit.
I gràcies per recordar-me on trobar l'article de Mira i per l'entrevista a Pahor.
Sadurní ha dit…
Hosti Pau, fas agafar una ganes d'anar-hi que faria les maletes ara mateix.

I ja que hi estem posats, voldria demanar-te com és la situació lingüística a Trieste. Hi ha algun tipus de conflicte?

Salutacions.
Sif ha dit…
Ostres, sv, pregunta difícil. De fet, li vaig preguntar al llibreter de la llibreria eslovena i em va dir que tots els eslovens parlen italià i que són pocs els italians que parlen eslovè, també em va dir que hi ha un diàleg intel·lectual entre la comunitat eslovena i l'italiana. Conflicte? Sí, un llarg conflicte en una ciutat en què durant el segle XX van passar dues guerres mundials i diversos fanatismes. Més enllà d'aquestes opinions del llibreter i de la lliçó de la història no puc donar-te més dades, perquè no ho conec i crec que no estic en condicions de parlar-ne tan alegrement.
Salut, i visita-la quan pugues, val la pena.
Anònim ha dit…
Vaig visitar Trieste fa tres estius i la ciutat em va fascinar tant que vaig fer-me la promesa de tornar-hi amb més calma (amb tres dies no en vaig tenir prou!).
Sembla que el conflicte entre italians i eslovens s'ha suavitzat força des d'aleshores, i el fet que les obres de Boris Pahor hagin estat traduïdes per primera vegada a l'italià, amb força èxit de públic, em sembla molt significatiu. La frontera ha desaparegut i, amb ella, tinc la sensació que han desaparegut moltes rancúnies. Els polítics locals (pel que em va dir el mateix Pahor -un home extraordinari- en resposta a una pregunta que vaig fer-li al final d'un acte del qual era protagonista) també sembla que han contribuït a la millora de la situació dels eslovens de Trieste.
Meravellós passeig per les llibreries de Treiste.
Sif ha dit…
Anònim, gràcies per aquestes aportacions tan valuoses.

Salutacions, Biel,ja des de terres vallesanes. Espere que ens veurem aviat
viç ha dit…
vaig passar d'arrapa i fuig per trieste aquest estiu. el café st marc era tancat però de pura casualitat/flanerisme vaig trobar la llibreria esolvena de la qual parles. per cert, també hi ha un munt de cartes nàutiques. la ciutat testimonia els avantatges d'haver segut port franc.
Anònim ha dit…
El llibre de Magris i Ara "Un'identità di fontiera" és molt bo, potser uns dels millors que n'hi ha sobre Trieste.

I com diu Saba:

"Trieste ha una scontrosa grazia,
se piace, è un ragazzaccio aspro e vorace
con gli occhi azzurri e mani troppo grandi per regalare un fiore"
Anònim ha dit…
Ah, i un petit corrigendum: el nom correcte no és "Tržaška Knjigara", sinó "Knjigarna" (t'hauràs confós amb el croat "knjižara").

Salut!
Sif ha dit…
Gràcies Luka pel comentari i per la correcció. Ara mateix ho canvie.
salut!
Laura Dalmau ha dit…
He llegit tots els comentaris prou atenta per adonar-me de la meva ignorància. Tinc a la punta dels dits els Dublinesos de James Joyce. Desconeixia la procedència de l’estàtua i l’estada de l’escriptor a Trieste.
Pau, unes notes de viatge magnífiques!
digue'm ariadna ha dit…
... Fas venir ganes d'extraviar-se pels carrers de Trieste, de ser viatger que descobreix la ciutat a través de les seves llibreries, les grans i les petites, les de tota la vida i les noves, de seure en algun dels seus racons, amb un llibre a la mà, d'aquells nous que encara duen l'olor de la imprenta entre les seves àgines, o d'un llibre vell amarat de l'aroma de la pols, la humitat i el temps...