Llibreries de Trieste

Trieste és una ciutat de llibres, ho diuen Claudio Magris i Angelo Ara al seu llibre Trieste. Un'identità di frontiera, que ha editat fa poc en castellà l'editorial Pre-Textos, però que encara no podem llegir en català: "Trieste, forse piú di altre città, è letteratura, è la sua letteratura". La nòmina d'escriptors triestins, des del segle XIX fins ara és llarga, molts d'ells els podeu trobar homenatjats amb un bust al Giardino Pubblico Tommasini, al qual Magris dedicava l'últim capítol dels seus Microcosmi, que sí que està traduït tant al castellà com al català.

Trieste és, també, una ciutat de llibreries. N'hi ha moltes. Una d'elles és la Libreria Antiquaria Umberto Saba al número 30 de Via S. Nicolò, que és aquella Libreria Antica e Moderna on va començar a treballar el poeta en 1919 i que va recuperar en 1946, després d'haver-la perdut a causa de les lleis racials. La feina de llibreter era, per Saba, "fra i mali, il più degno: fu il piccolo/ d'antichi libri raro negozietto."

Una altra llibreria amb nom d'escriptor triestí és la Libreria Italo Svevo a la Galleria Rossoni de Corso Italia fundada el 1967. La llibreria és un cafarnaüm de llibres que s'amunteguen per tot arreu, la sensació que hom té quan hi entra és de caos absolut, però els llibres hi són, n'hi ha molts i hi ha un ordre que permet, quan la vista s'acostuma, trobar qualsevol volum.

Molt prop de la sinagoga, que fa paret mitgera amb el Caffè San Marco, descrit minuciosament al primer capítol dels Microcosmi ja esmentats, hi ha la Libreria Triestina-Trzaska Knjigarna, la llibreria eslovena de Trieste. Ací hi ha, sobretot, literatura eslovena i llibres italians que parlen sobre Trieste, el Cars, Eslovènia, Ístria i tota l'altra riba de l'Adriàtic. Els propietaris són eslovens de Trieste, llibreters i editors i, entre altres coses, han editat la poesia completa del poeta Srečko Kosovel. Kosovel no havia nascut a Trieste, però hi estava molt lligat i té el seu bust al jardí Tommasini. En entrar en aquesta llibreria s'obre un nou plec de l'amalgama de cultures que és aquesta ciutat. El component eslovè, gens menyspreable, i que ha donat fruits excel·lents, com ara l'obra del gran escriptor triestí Boris Pahor, de qui en català podem llegir la novel·la Necròpolis en traducció de Simona Škrabec, és indispensable per entendre què és aquesta ciutat cruïlla.

Trieste és una ciutat de llibreries. Una de les més noves és la llibreria de la nova estació de trens (la de la foto) que du el nom d'un altre il·lustre escriptor triestí: James Joyce, que també té el seu bust, a més d'una estàtua al Canal Grande. En aquesta llibreria, el viatger de pas, que té només mitja hora per prendre un cafè i seguir viatge, es pot anar fent una petita biblioteca triestina. Sempre em fa enveja entrar-hi i veure quina magnífica llibreria, assortida amb llibres de tota mena, des de best-sellers a clàssics llatins i grecs, han posat a l'estació de trens. Ho va escriure en un article que ara no sóc capaç de trobar Joan Francesc Mira, que a Itàlia fins i tot les llibreries de les estacions i els aeroports són bones. La nova llibreria de l'estació de Trieste, continua la tradició. Done fe.