Poemes a les parets: Dante i Bolonya


A Bolonya, al mur de llevant de la torre Garisenda, hi ha aquesta placa amb dues tercines dantesques, en què el poeta compara el gegant Anteu en el moment que es vincla per agafar els dos viatgers que transiten per l'Infern amb l'efecte que fa la torre, inclinada, quan un núvol passa per darrere. La imatge és exactíssima, com gairebé sempre en Dante.

Comentaris

Dante i la seva "Divina Comèdia" m'acompanyen moltes nits i des de fa setmanes abans d'anar a dormir, estic molt avall de l'infern ja. Llegeixo la traducció, que alguns van criticar MOLT, del teu compatriota Mira, que a mi m'agrada força. Tot i que trobo a faltar els comentaris de la traducció del J. M. de Sagarra.
Sif ha dit…
És un llibre d'aquells que cal tenir sempre a mà, pense, en llengua original i en una bona traducció. A mi també m'agrada la d'en Mira. De fet, crec que tenim la sort de comptar en català amb tres traduccions en vers excel•lents: la d'Andreu Febrer que és una joia, la de Sagarra i la de Mira, de cadascuna se'n poden extreure aspectes molt positius i en totes hi ha Dante.
maria ha dit…
La de Febrer, a més, és la primera traducció de la Commedia en absolut. Just ahir estava rellegint les Lezioni americane de Calvino que al capítol de la visibilitat (entesa com la qualitat d'evocar imatges) parla de Dante i de la Commedia. Diu que Dante poeta ha d'imaginar per poder descriure tot el que Dante personatge veu...i que aquesta capacitat, a banda de la qualitat poètica, fan de la Commedia l'obra mestra qeu és...
O. ha dit…
Ja t'han dit que aquest post surt a l'Avui d'avui?
Sif ha dit…
Doncs no, no ho sabia. Llàstima que a la versió electrònica encara hi ha penjat el Cultura de la setmana passada, perquè supose que deu eixir al suplement cultural, oi?
Supose que en els propers dies el penjaran, gràcies per avisar-me.

Per cert Maria, gràcies per recordar-me les Lezioni de Calvino, tot un model de com fer d'una conferència un viatge real cap al coneixement i el plaer, i no una llauna.
Jesús M. Tibau ha dit…
felicitats també per l'Avui
Raül ha dit…
Jo sí que em guanyaré un lloc a l'infern, però sense Virgili que em faça de guia ni possibilitat d'ultrapassar la pudor de Satanàs fins a les ribes de la muntanya del Purgatori! Hi ha cap cercle per als pecats d'omissió? No ho recorde massa bé ara, li pegaré una visteta al "commento scartazziniano rifatto dal Vandelli" (sempre m'han fet gràcia les portades cerimonioses de les edicions crítiques italianes)...Però l'omissió no és voluntària, amic: a Pineda estic més incomunicat que a una cel·la de càstig d'Alcalà-Meco (aquell institut és un cul de món, a mig camí entre la guarderia i el reformatori) i d'internet, rien de rien. Ara que he parat i ja torne a estar a Ritalàndia, recupere el temps perdut.
Terciant en el tema de les edicions, ja saps la meua debilitat total per la de Mira: a les traduccions de Sagarra sol haver-hi sempre "massa" Sagarra. Cosa que, d'altra banda, està molt rebé i és un gust: al contrari d'altres traductors de clàssics amb presència "excessiva", com Dolç o Balasch, que apleguen a embafar. Mira, en canvi, té la delicadesa de desaparéixer quasi sempre, una mica com el Riba traductor de Kavafis (clar que Riba és un superdotat inigualable, que en alguns poemes d'aquell miracle, com ara "Cossos", fins i tot és capaç de respectar l'ordre exacte dels mots grecs sense forçar el català)
Quant a la de Febrer, crec que no cometré indiscreció si anuncie que la nova edició crítica que venia cuinant-se a l'Autònoma s'ha aturat de moment per raons que no fan al cas; però tinc fe que l'encarregada de l'assumpte acabarà donant-nos, en un termini no massa llarg, una bona alegria. Val la pena esperar, perquè fins ara l'única edició que tenim a l'abast té més d'un problema. Si tot acaba bé, propose una acció popular perquè l'Ajuntament de Sant Cugat (ara que, com vaig veure en l'aniversari de Mayra, ja han acabat d'obres!)en patrocine una edició a preus raonables...

Salut i ja sabem tots la tonaeta: xiqueta meuaaaaaa... que del carreeer eres l'amaaaaaaa. Una abraçada en la distància i perdó de nou per no donar-te la llanda més a sovintet.

Lo puçolenc indomable
Raül ha dit…
I ja que estic, aprofitaré la referència a Calvino per recordar als visitants de blog (que ja em perdonaran l'obvietat i la pedanteria de recomanar-los innecessàriament una obra que ja deuen conéixer, i millor que no pas jo) els nou "Ensayos dantescos" de Borges; que també ajuden a la cosa plaent, amb perdó de la taula.

I m'afegiré sense reserves a les felicitacions per l'Avui. Vaal, també pel 3-2 de fa un moment a Mestalla... (aquest any, tampoc!)
Sif ha dit…
Gràcies Jesús per les felicitacions.

I Raül, bentornat a aquestes xarxes, a veure si tornes més sovint. Bé deu haver-hi un cafè internet a Pineda o a la mateixa Barcelona que no és tan lluny. Parlant de Dante i les traduccions, em sembla que Febrer queda fora de discussió pel que representa, però el debat entre Sagarra i Mira és una cosa fantàstica la quantitat d'opinions que genera. Seguirem escoltant-les.
Ah, nosaltres a la final, però ahir us obrírem la porta perquè guanyeu la lliga vosaltres. Aprofiteu!