Corti Sconte

"Hi ha, a Venècia, tres indrets màgics i amagats: un en Calle dell'amor degli amici, un segon prop del Ponte delle Maravegie, el tercer en Calle dei Marrani als voltants de San Geremia in Ghetto Vecchio. Quan els venecians estan cansats de les autoritats constituïdes van a aquests tres llocs secrets i en obrir les portes que hi ha al fons d'aquells patis se'n van per sempre a llocs bellíssims i a altres històries".

Zadar, com Venècia, està plena de racons amagats, de corti sconte, amb pous, piles, plantes que s'enfilen lliurement pels murs vetustos (quines ganes tenia d'escriure 'vetust') o no tant, amb finestres i arcs, amb eines abandonades o emmagatzemades, amb roba estesa, algunes fins i tot amb algun cafè secret o una galeria d'art o amb alguna antiga inscripció com aquella d'una casa hipotecada que es troba en un pati amagat prop de Kovačka Ulica (Ruga Fabrorum) i que diu: "non mi conprar che son condizionata se non voi far bona vscita mal intrata") i amb gats i coloms que es disputen les restes de menjar que les senyores deixen en platerets de llanda a boqueta nit. En aquests llocs respira encara un aire màgic i cruel, amable o podrit, allò que la gent sol dir 'decadent' i que és el batec d'una ànima experimentada i cansada, un aire que han respirat amants i aventurers i pirates, putes, bisbes, mercaders, mariners, exiliats, soldats, romans, venecians, croats, albanesos, serbis, austríacs, feixistes i partisans, com en un còmic d'Hugo Pratt es creuen les històries de mil personatges.

Us deixe un d'aquests racons i uns versos meus escrits un dia.




Zadar

Cantava Corto Maltés,
llunyedars d’una terrassa,

navegar és necessari,
viure, diuen que no massa.