del Saler al Túria, de Carles Dolç



Al seu llibre Del Saler al Túria (Pruna Llibres-Institució Alfons el Magnànim), Carles Dolç explica que: "El 30 de juny de 1970 la Televisión Española (TVE), única emissora de telecomunicacions existent aleshores, emet un programa de la sèrie Vida salvaje, que dirigia i presentava Félix Rodríguez de la Fuente, dedicat a l'Albufera".

En aquest documental sobre l'Albufera, Félix Rodríguez de la Fuente denunciava que les actuacions urbanístiques que s'estaven duent a terme al Saler en aquell moment posaven en perill l'ecosistema del llac. Al documental hi participaven alguns valencians preocupats per la qüestió. De fet, foren aquests científics valencians que avisaren Rodríguez de la Fuente, com explica Carles Dolç. Un d'aquests científics era Miquel Gil Corell, que va ser veí de la Pobla de Farnals i farmacèutic de Massamagrell. 

Miquel Gil Corell, un home savi i un bon lector i conversador (a qui jo vaig conéixer essent encara un xiquet, perquè mon pare solia reunir-se amb ell per practicar el noble art de la tertúlia), seria després el primer president de la Junta Rectora del Parc Natural de l'Albufera. Sobre el seu paper en aquesta història, diu Dolç: "El cas de Miquel Gil Corell és paradigmàtic: ecòleg i farmacèutic, tenia una barqueta al llac i des de molt abans, per iniciativa pròpia, feia anàlisis de l'estat de les aigües per tal d'estudiar-ne l'evolució". Així el descrivia Félix Rodríguez de la Fuente: "un hombre aficionadísimo a la naturaleza, un gran naturalista y, por otra parte, un profesional del microscopio". Passió, estima per la natura i rigor científic, expressats amb la peculiar i -passeu-me l'adjectiu, però és el que més s'escau- entranyable retòrica de l'amigo Félix.

El llibre de Carles Dolç està ple de dades com aquesta, de detalls en què es veu com la tasca individual de molts se suma en un esforç col·lectiu per aconseguir uns objectius compartits i generosos. Encara que allò que es va fer al Saler no s'ha revertit mai del tot, sí que és veritat que "una de les conseqüències de la batalla del Saler va ser precisament que s'enderrocara el passeig i es reconstruïren els muntanyars amb un treball mediambiental modèlic de restauració d'ecosistemes". És a dir, que la barqueta del meu veí Miquel Gil Corell, i les barquetes (articles, plataformes, manifestacions, adhesius, pancartes, etc.) de tants altres, van salvar el Saler i, amb la seua lluita, van demostrar que no tot és irreversible. 



Aquesta és, al meu parer, una de les idees més importants del discurs de Carles Dolç, tant en aquest llibre com en moltes intervencions públiques que li he llegit o escoltat: la reversibilitat. És una idea fonamental, perquè ens encoratja no només a salvar allò que queda, sinó a recuperar allò que s'ha perdut (llegiu l'Horta, el Cabanyal, la Punta, i un llarg etcètera).

Una altra idea que em sembla fonamental del llibre de Dolç és la de la perseverança. Un dels capítols del llibre fa referència al caràcter infatigable del moviment ciutadà per fer del llit vell del Túria un riu verd, contra la idea de fer-lo d'asfalt: "L'activisme de la societat civil va aconseguir que l'assumpte del llit verd no es perdera de vista en cap moment de la dècada dels setanta, permeté superar les insolvents ambigüitats del consistori encara franquista i va fixar criteris sobre què fer amb el riu". Ara ha fet 64 anys que el riu Túria es va desbordar i que començà aquesta història del llit vell que encara no ha acabat, i en el text de l'arquitecte valencià encara es filtra un orgull justificat per aquella victòria ciutadana: "que una ciutat siga articulada per un jardí d'arbres crescuts, amb les seues panoràmiques paisatgístiques, com ja ho és del Túria després de trenta anys és una benedicció urbana, no caiguda del cel, sinó de l'acció cívica".

Com diu Dolç no es tracta de mitificar aquests moviments ciutadans, sinó de ser conscients que "són expressió d'idees i sentiments socials que formen part de les ciutats democràtiques". No es tracta de mitificar-los, però sí de continuar donant-los suport quan tenen raó. Les amenaces continuen: en l'ampliació del port, per exemple. Cal tenir a punt la barqueta de Miquel Gil Corell (l'entusiasme, l'estima i el rigor) i recollir dades i buscar altaveus a favor d'unes ciutats més amables i d'uns espais naturals més vius i verds.



Comentaris