Com que no tinc gaire temps per a estudiar i m'he apuntat a un examen d'italià, escolte la ràdio al cotxe mentre recórrec la circumval·lació de València, sempre amb l'ai al cor. La ràdio en línia em permet fer un by pass cap a un altre horitzó, sobretot de tornada, quan l'horari asfàltic coincideix amb l'emissió del programa Fahrenheit de Rai 3. Hi ha dues seccions que em resulten especialment amables: la caccia al libro i i gettoni di letteratura.
La cacera dels llibres és una secció que facilita als oients de trobar obres introbables. L'oient truca a la ràdio i explica quin llibre busca, l'any d'edició i per què el vol. L'avinentesa sempre permet fer cinc cèntims del contingut de l'obra recercada, que potser de qualsevol mena: una novel·la descatalogada, un estudi sobre algun aspecte cultural molt concret, un àlbum infantil, una edició crítica rara d'un clàssic, un llibre de psicologia, etc. De vegades, més de les que podria semblar, els llibres apareixen. Algú que té el llibre a casa, que n'ha gaudit, que li ha tret el suc que li calia, escolta per casualitat l'emissió i truca a la ràdio, diu que té el llibre i que el vol donar a la persona que el necessita. El programa, doncs, posa en contacte buscador i posseïdor del volum, que parlen en directe i tornen a fer una exposició del contingut del llibre i de l'experiència de lectura. Francament bonic. En mans de Billy Wilder seria una comèdia divertidíssima, en mans d'aquells que feien les comèdies de Meg Ryan i Tom Hanks una cosa empalagosa i insofrible; però la secció és preciosa, enriquidora i fa molta companyia.
L'altra secció, I gettoni de letteratura (gettoni és com es diuen en italià les fitxes dels telèfons públics), són petites càpsules sobre un autor, preparades per la periodista cultural Florinda Fiamma. S'hi expliquen fets més o menys anecdòtics o laterals de l'escriptor en qüestió, que també se solen contextualizar amb la tria d'algun fragment d'una obra. Ara fa uns dies que l'autor de qui es parla és Emilio de Marchi (1851-1901, de qui no he llegit res. Pel que sembla, però, és el primer autor de gialli i també havia fet de traductor. Entre més obres, compta amb una versió de les faules de La Fontaine. Al capítol d'ahir, precisament, es reproduïa una idea sobre la traducció, amerada de sentiment, que em va fer gràcia:
"Il traduttore deve avere animo, cuore e intelletto pronto e alacre, ma a patto di adoperare queste sue qualità non come vuole lui. Chi comando è il libro e al libro comandano spesso i gusti di un tempo che non è più il nostro, per modo che il traduttore si trova spesso nella dura condizione di dover riprodurre con alacrità e allegria ciò che lo fa sudare e piangere di fatica. E insomma il mestiere del pagliaccio che ride e muore di fame".
"El traductor ha tenir l'ànim, el cor i l'intel·lecte a punt i viu, però a condició de fer servir aquestes qualitats no com ell voldria. Qui mana és el llibre i al llibre manen sovint els gustos d'un temps que ja no és el nostre, de manera que el traductor es trova sovint en la dura situació d'haver de reproduir amb vivacitat i alegria allò que el fa sudar i plorar de patiment. És, en resum, l'ofici del pallasso que riu i mor de gana."
Comentaris