Mentrestant, aquest número de la magnífica revista de poesia de Vic ha reservat un espai generós a la lírica croata en què he pogut recuperar i revisar textos que ja hi havia en aquest blog, traduir-ne de nous i, fins i tot, escriure un article informatiu que m'ha permés posar ordre en les meues lectures croates. És una llàstima no haver-lo pogut presentar en llibreries del país per motius pandèmics, però tot arribarà.
Quan el dossier estava a punt de publicar-se, es va morir a Stari Grad l'amic Tonko Maroević, sense el qual és impossible entendre la poesia croata contemporània i sense el qual jo soc orfe d'un amic meu i de la poesia catalana.
El dossier li està dedicat i ho remarque en diverses ocasions al meu article, però vull fer-ho una vegada més afegint un altre text, un poema que vaig traduir fa anys quan vingué l'Ars Santa Mònica de Barcelona a parlar de la seua poesia. És la meua manera de celebrar el Dia de Mundial de la Poesia, evocant el poeta i l'amic.
Vraćat se moru, vraćat se govoru,
makar valovi rastresu rečenice
a sunce svaku namjeru ispije.
Kad bi uvala sama se oglasila,
kad bi ljepota ukinula popust
na dugovječnost, kad bi svaka ptica
svom jatu rekla što mu pripada,
ne bismo uopće brinuli za riječi
prikladne plimi, zadužene oseki,
obvezane panikom patetike
da ne ispadnu iz protoka smisla
il padnu ispod dogovorene razine
promicanja dnom. Mora osluškivanja
zalog je vjere, jamstvo da riječ zadnja
pripada šutnji.
Tornar al mar, tornar a la paraula,
encara que les ones escampen les frases
i el sol es bega tota intenció.
Si la badia parlés tota sola,
si la bellesa esborrés la rebaixa
de la longevitat, si digués cada ocell
el que li correspon al seu esbart,
no ens preocuparíem pels mots que escauen
a la marea alta, en deute amb la baixa,
que estan obligat pel pànic patètic
de no caure del corrent del sentit
o de caure per sota el nivell acordat
de moviment de fons. El malson d'escoltar
és penyora de fe, garant que el mot darrer
pertany al silenci.
Comentaris