El que hi ha



EL QUE HI HA

Hi ha un castell en l’aire
que travessen aus migratòries
que no aconseguim identificar,
les havíem vist mai
abans del silenci dels avions?

Hi ha una rotonda atrofiada,
quatre quilòmetres endins,
que sobrevolen les gavines,
mentre els coloms domèstics
dormen confinats a les gàbies.

Enllà de la rotonda s’ha desfet
el cuc de cent mil rodes,
i hem activat el parpelleig asmàtic
de la llibertat vigilada 
a les pantalles.

Hi ha el silenci del temps suspès,
l’aparell sense piles del passat
i la càrrega pendent del futur,
sobre la sospitosa superfície
on perdura l’amenaça.

Aquest poema formà part de la sèrie publicada pel perfil Poeta de guàrdia de Twitter durant els primers 62 dies de confinament. Ací podeu recuperar-lo recitat. Alguns dies més tard vaig escriure  un altre poemet confinat. I això és tot.

REFLEXOS

Al retall d’una finestra 
sobre la pantalla fosca,
s’estén la taca blanca dels núvols,
esguitada d’empremtes.

Una mosca topa contra el vidre,
com dits que llisquen 
sense trobar l’eixida.

Comentaris