Andrea Zanzotto (Pieve di Soligo, 1921-Conegliano, 2011) ha estat un dels grans poetes italians de la segona meitat del segle XX. El seu primer llibre, Dietro il paesaggio, és ja una obra d'una capacitat de suggestió i d'una precisió en la descripció del paisatge, però també de l'instant i de l'atmosfera, en comunió, o no, amb l'estat d'ànim dels ulls que el miren, astoradores.
Vaig veure Andrea Zanzotto a Venècia. I més o menys ho recorde. Millor dit, ho recorde vivament, però no en podria fer cap crònica. Recorde el fet. La imatge de dos grans poetes grans parlant de poesia. Andrea Zanzotto i Edoardo Sanguinetti. Un parlava de la poesia, del dialecte, del Vènet i l'altre parlava de la bellesa de Toronto. En realitat, és possible que el discurs de Zanzotto me l'invente a partir de la seua poesia, més que no recordar-lo, perquè el que em va impressionar més va ser el caràcter provocador de Sanguinetti que, al Lido de Venècia, ens volia convèncer de la bellesa dels gratacels de la gran ciutat canadenca. Era l'any 97, Zanzotto tenia setanta-sis anys, i Sanguinetti, seixanta-set. Els dos vells poetes s'explicaren i llegiren els seus poemes. Segur que vaig prendre algunes notes que vés a saber on paren. Vaig comprar un llibre de Zanzotto un altre dia. N'estic segur perquè a l'acte no hi havia paradeta de venda. Era en una sala de conferències del Lido i supose que ho organitzava la Universitat, o potser una de les moltes fundacions culturals de Venècia. De tant en tant, durant aquests anys, l'he fullejat, n'he llegit els poemes, m'hi he familiaritzat. El llibret és una antologia de l'obra del poeta vènet publicada entre 1938 i 1986 i conté un bon grapat de poemes del llibre Dietro il paesaggio, que he esmentat suara. Entre ells hi ha aquests dos que poden servir d'exemple de la capacitat de suggestió immensa a què em referia fa un moment, una capacitat que la meua traducció ni tan sols arriba a albirar.
ORMAI
Ormai la primula e il calore
ai piedi e il verde acume del mondo
I tappeti scoperti
le logge vibrate dal vento ed il sole
tranquillo baco di spinosi boschi;
il mio male lontano, la sete distinta
come un'altra vita nel petto
Qui non resta che cingersi intorno il paesaggio
qui volgere le spalle.
JA
Ja amb la prímula i la calor
als peus i la verda agudesa del món
Els tendals oberts
les llotges que vibren al vent i el sol
cuc tranquil de boscos espinosos;
el meu mal llunyà, la set distingida
com una altra vida al pit
Ací només ens queda envoltar-nos del paisatge
al qual girar l'esquena.
NEL MIO PAESE
Leggeri ormai sono i sogni,
da tutti amato
con essi io sto nel mio paese,
mi sento goloso de zucchero;
al di là della piazza e della salvia rossa
si ripara la pioggia
si sciolgono i rumori
ed il ridevole cordoglio
per cui temesti con tanta fantasia
questo errore del giorno
e il suo nero innocuo serpente
Del mio ritorno scintillano i vetri
ed i pomi di casa mia,
le colline sono per prime
al traguardo madido dei cieli,
tutta l'acqua d'oro è nel secchio
tutta la sabbia nel cortile
e fanno rime con le colline
Di porta in porta si grida all'amore
nella dolce devastazione
e il sole limpido sta chino
su un'altra pagina del vento.
AL MEU POBLE
Els somnis ja són lleugers,
estimat per tots
estic amb ells al meu poble,
em sent golós de sucre;
més enllà de la plaça i del coral·lí
es protegeix la pluja
es desfan els sorolls
i el risible condol
pel qual temies amb tanta fantasia
aquesta errada del dia
i la seua innòcua i negra serp
Per la meua tornada espurnegen els vidres
i els poms de casa meua,
els tossals són els primers
a la meta amarada del cels,
tota l'aigua d'or és al poal
tota l'arena al corral
i rimen amb els tossals.
De porta en porta es crida a l'amor
en la dolça devastació
i el sol límpid s'ajup
sobre una altra pàgina del vent.
***
Si he parlat ara de Zanzotto és perquè he volgut que dos versos seus, els darrers del poema Ormai, encapçalen el meu darrer llibre, Arnes, que és a punt d'aparèixer a la col·lecció Ossos de sol d'Adia Edicions. D'això ja en parlaré aviat, però ho deixe anunciat breument. He pensat que valia la pena aprofitar l'avinentesa per evocar aquest poeta poc conegut entre nosaltres (en català deu haver algun poema solt traduït que jo no he pogut trobar, encara que en castellà sí que hi ha una extensa antologia de poesia i prosa en dos volums a Vaso Roto). La meua mostra és també molt minsa i només deixa entreveure algun aspecte del primer Zanzotto, però almenys ja és alguna cosa.
Comentaris