L'home parat

Samuel Iborra i Josep Vicent Tallada al Kafcafé de Benimaclet



Avui, que és 25 d'abril i que hom esperaria, potser més ingènuament del que caldria, que deixàrem de quedar-nos parats i començàrem a caminar cap a algun estat col·lectiu una mica més sensat que el que tenim, vull deixar constància d'una novetat que em fa moltes ganes de presentar. Des de fa un temps, els músics de Rafelbunyol Josep Vicent Tallada i Samuel Iborra, i un servidor anem pels llocs on ens criden i fem un xou. Tenim un grup, que es diu Oh, Foll Amor! i fem recitals de poesia. El grup té una història llarga, que no explicaré ara, però que es divideix en el que, si fórem una revista, anomenaríem dues èpoques. Ara som a la segona època, que va començar aproximadament fa tres anys, quan un servidor va tornar de Croàcia i estava desficiós. La novetat no és aquesta, però, sinó el vídeo que podreu veure ací baix. Fins ara hi havia poques mostres àudio(visuals) de la segona època del grup (de la primera hi ha el  CD que acompanyava l'antologia Ai, València!), però des de fa uns dies hem pujat a la xarxa la darrera creació de Josep Vicent Tallada, una versió precisa i preciosa del poema de Vicent Andrés Estellés "L'home parat", amanida amb algunes fotos dels darrers recitals. Que vaja de gust.


CANÇÓ DE L'HOME PARAT

Parat en aquell cantó,
un cantó de la ciutat,
parat al cap del carrer,
ell era un home parat.

No sabia d'on venia
i no tenia on anar,
i en arribar al cantó
en el cantó es va quedar.

Passaven – i ell les mirava-
parelles d'enamorats,
agafats de la cintura,
agafat en un abraç.

Passaven infants i dones
que tornaven del mercat,
i l' home no s'hi movia
perquè era l' home parat.

Llums que s'apaguen i encenen,
la fira de la ciutat
i en el rostre d'aquell home
una amarga dignitat.

Si de vegades plorava
ningú no el veia plorar.
Ningú res no li advertia,
ni veia l'home parat.

Es feu un arbre de pena,
es feu un arbre d'espant,
allí al cantó del carrer,
ple d'orgull i humilitat.

Algú va avisar l' alcalde
i l' alcalde, un "concejal",
i el "concejal", els qui duien
la grua municipal.

Com qui lleva un monument
d'un carrer de la ciutat,
varen endur-se una nit
l' home, l' home parat.

Comentaris