Recupere aquest article del 2012 que vaig publicar a Caràcters sobre la soprenent paella valenciana que un personatge del gran escriptor de Voivodina, Danilo Kiš, referia haver menjat en un restaurant de Trieste.
DANILO KIŠ I LA PAELLA VALENCIANA
Caràcters 61.
Tardor, 2012
La cuina
d’exportació, quan esdevé mite, acaba per perdre el contacte amb la realitat
que l’origina, més enllà del gentilici. Josep Pla no hi creia en la cuina
d’exportació i ho ressenyava, precisament, en parlar de la paella valenciana.
Per a Pla (El que hem menjat), el que
realment sorprèn de la paella a València és “que no té res d’excepcional”. Com
a cuina d’exportació, en canvi, ha generat resultats “nefastos”.
Tanmateix, vista
per algú que la va tastar a Trieste l’any 31, la paella “internacional” pot
assolir dimensions mítiques i, si el comensal és un foll com el protagonista d’El reloj de arena de Danilo Kiš, encara
més. Per a Eduard Sam, és un “mélange hispano-moro-judío
de flora y fauna”, un plat tan ric que sembla que l’hagen “sumergido en el mar
y arrastrado por la arena”. El fragment, no ho dubte el lector, és deliciós,
suculent i d’altíssima qualitat ―que la descripció no s’ajuste massa al que és
una paella nostrada, no té gaire importància. “Paella valenciana” és un
sintagma que ha quedat gravat a foc en les cuines i les cartes de restaurants
de tot el món com “pizza italiana” o “ensaladilla
russa”. El que ens crida l’atenció, però, és la visió exuberant de Kiš que
qualifica el plat de “manjar mítico, alimento de los dioses”. El fragment té
una estructura circular i provoca un lleuger mareig en el lector que l’ha de
tornar a llegir. Aquest és el principi motor d’El reloj de arena, una novel·la en què l’escriptor serbi descriu la
bogeria del pare, vista des de diversos angles i narrada amb diferents
tècniques, entre fantasia i realitat, com en aquells dibuixos que generen
il·lusions òptiques que maregen una mica perquè no saps si veus dues cares
enfrontades o un rellotge d’arena. La manera de narrar de Kiš, d’estirp
kafkiana, ens embolcalla i ens deixa una mica atordits, com la digestió d’una
paella, com els relats circulars de Borges, Cortázar o Calvino.
El reloj de arena és
el tercer títol de la trilogia Circo
familiar (després de Penas precoces
i Jardín, ceniza), editada en
castellà per Acantilado i que, ai las!, no està traduïda al català. En ella,
Kiš aborda de manera velada el tema més difícil, l’extermini de jueus i serbis
a Voivodina durant la Segona Guerra Mundial. La paella triestina conté tota la
càrrega simbòlica de l’obra, és una mescla resultat de la confluència de
cultures com la mateixa ciutat de Trieste, com el sol mediterrani amb el qual
compara el plat al final del fragment, com la Voivodina diversa de la infantesa
de Kiš.
Comentaris