Triomf de Venècia, de Tintoretto, al Palau Ducal. Imatge agafada de la xarxa. |
Avui fa set anys que vaig obrir aquesta finestra, de la qual em vaig acomiadar durant una temporada per després recaure-hi com un fumador irredempt. Ara repasse aquest itinerari i veig que el camí recorregut és llarg, tot un univers, encara que amb poques parades. En realitat, quatre ciutats planeta, Venècia, Zadar, Barcelona i València, i alguns satèl·lits que fan llum, Trieste, Split, Zagreb, Belgrad, i fins i tot algunes constel·lacions d'illes, Balears i Pitiüses, Kornati, Hvar, l'arxipèlag de Zadar. És un resum possible, però no pretenc fer balanç, sinó celebrar la mitja dotzena amb un poema sobre els vells itineraris.
VENÈCIA
Tants anys després tornes a la
casella d’eixida,
amb un grapat de versos que encara
estimes
i en què t’has estalviat, almenys,
de rimar Tintoretto amb Vaporetto.
Els collons del lleó són grossos,
t’han aixoplugat durant els anys
dàlmates,
però mai se sap quan l’urpa
tancarà el llibre i et declararà la
guerra.
Per si de cas, tornes discretament,
no dorms en hotels cars,
ni vas en góndola,
la maleta pesa quinze quilos low
cost,
i segueixes, fidel, els vells
itineraris,
finalment sense recança del temps
passat,
sinó tancant el cercle del
laberint,
i sabent que si t’esguita el canal,
la marca d’aigua
s’eixuga amb un
alabatre felí.
Vaporetto sota el pont de Calatrava a Venècia (Foto: P.S.)
|
PS: deixe al títol un rastre de l'errada que he comés avui i que només puc esmenar ara, al final del dia. El post es deia "Mitja dotzena", perquè de memòria havia comptat sis anys de blog. En realitat, en són set, encara que hi va haver gairebé un any d'apagada (entre el 24 de març de 2013 i el 15 de març de 2014). Tan jove que és el blog i ja li vaig llevant anys...
Comentaris
I visca... :-)