Mitja dotzena (més un)

Triomf de Venècia, de Tintoretto, al Palau Ducal.
Imatge agafada de la xarxa.
Avui fa set anys que vaig obrir aquesta finestra, de la qual em vaig acomiadar durant una temporada per després recaure-hi com un fumador irredempt. Ara repasse aquest itinerari i veig que el camí recorregut és llarg, tot un univers, encara que amb poques parades. En realitat, quatre ciutats planeta, Venècia, Zadar, Barcelona i València, i alguns satèl·lits que fan llum, Trieste, Split, Zagreb, Belgrad, i fins i tot algunes constel·lacions d'illes, Balears i Pitiüses, Kornati, Hvar, l'arxipèlag de Zadar. És un resum possible, però no pretenc fer balanç, sinó celebrar la mitja dotzena amb un poema sobre els vells itineraris.

VENÈCIA

Tants anys després tornes a la casella d’eixida,
amb un grapat de versos que encara estimes
i en què t’has estalviat, almenys,
de rimar Tintoretto amb Vaporetto.
Els collons del lleó són grossos,
t’han aixoplugat durant els anys dàlmates,
però mai se sap quan l’urpa
tancarà el llibre i et declararà la guerra.
Per si de cas, tornes discretament,
no dorms en hotels cars,
ni vas en góndola,
la maleta pesa quinze quilos low cost,
i segueixes, fidel, els vells itineraris,
finalment sense recança del temps passat,
sinó tancant el cercle del laberint,
i sabent que si t’esguita el canal,
la marca d’aigua
s’eixuga amb un alabatre felí.

Vaporetto sota el pont de Calatrava a Venècia (Foto: P.S.)

Aquest poema ha estat publicat, de fet, en una plaquette titulada "Els vells itineraris/I vecchi itinerari", que és el número 47 de la col·lecció Carmina in minima re, que coordina Albert Lázaro Tinaut. Ara la col·lecció ja va pel número 49 i podeu llegir totes les plaquettes en aquest blog. Hi trobareu una extensa mostra de poesia de tot arreu i en llengües molt diverses. Totes les plaquettes són bilingües i una de les dues llengües sempre és el català o el castellà. En el meu cas, hem fet una plaquette en italià i català, en què he inclòs alguns dels poemes breus del cicle venecià "El parpelleig dels ponts" que era la part central del llibre Viatger que s'extraviaHi he afegit també dos poemes nous que són una mirada posterior a la ciutat dels canals. Ací podeu llegir la plaquette sencera amb les traduccions meravelloses que ha fet Lucia Pietrelli

PS: deixe al títol un rastre de l'errada que he comés avui i que només puc esmenar ara, al final del dia. El post es deia "Mitja dotzena", perquè de memòria havia comptat sis anys de blog. En realitat, en són set, encara que hi va haver gairebé un any d'apagada (entre el 24 de març de 2013 i el 15 de març de 2014). Tan jove que és el blog i ja li vaig llevant anys...

Comentaris

Gràcies Pau per tanta dedicació a açò que alguns estimem! Visca el escriptors valencians i d'arreu del món!
Sif ha dit…
Moltes gràcies, Josep!
cantireta ha dit…
Molt rebé. Bon poema... com tots els que fas.

I visca... :-)
Sif ha dit…
Moltes gràcies, cantireta!