Fa molt de temps que aquest blog tenia una mena de secció on anava penjant el que anomene "Poemes de capçalera". És a dir, aquells textos que, per diverses raons, estètiques moltes, però també simplement vivencials, t'acompanyen durant molt de temps des que els descobreixes. Avui m'he despertat amb la notícia que, finalment, veu la llum (i li falta poquet per arribar a les llibreries) a la col·lecció de poesia d'Edicions de 1984 la Poesia Completa de Blai Bonet, a cura de Nicolau Dols i Gabriel T. Sampol, i amb pròleg de Margarida Pons; i m'ha semblat que calia celebrar-ho. És una gran notícia que haguem recuperat en poc de temps tant de Blai. Des dels dietaris d'Els ulls, la mirada, a cura de Pau Vadell, editats l'any passat pel Gall Editor, fins aquest volum que ens permetrà llegir de nou la gran poesia del santanyiner. Per celebrar-ho, vaja, i mentre espere el moment de tindre el volum a les mans, recupere la secció dels poemes de capçalera amb aquesta brutal declaració d'intencions:
GASPAR
HAUSER. núm. 2
Que
cadascú, a partir dels divuit anys,
es deixi
créixer els cabells durant dos anys,
es deixi
créixer la barba durant cinc anys,
es deixi
créixer les ungles durant set anys,
abans de
dir salvatge a un home
i abans de
dir salvatge a un salvatge.
Que
cadascú sigui titular de la seva vida.
Que
cadascú sigui aguantat just pels seus dos-cents ossos.
Que
cadascú visqui sense demanar permís per a viure.
Que
cadascú, si no fa comptes de tenir un fill,
faci l'amor
amb qui sigui, sia per la geografia que sia,
abans de
dir home a un salvatge
i abans de
dir salvatge a un salvatge.
Que
cadascú aboqui l'odi damunt tothom qui odia.
Que
cadascú defensi just el que li és rendable.
Que
cadascú sigui el seu propi emperador.
Que
cadascú decideixi fins quan, quan, ha de durar la guerra.
Que
cadascú decideixi fins quan ha de durar la pau,
abans de
dir home a un salvatge
i abans de
dir salvatge a un salvatge.
Que, quan
et moris d'amor, t'hagis de casar.
Que, per a
poder viure, t'hagis de fer una assegurança de vida.
Que, quan
tinguis set d'aigua, et facin fer un clot.
Que, quan
siguis lliure, hi hagi un bombardeig.
Que, quan
a l'hivern et vegin nu, et donin un tassó d'aigua.
Que, quan
demanis notícies, t'enterrin.
Que, del
pa, just en coneguis el forner,
si dius
home a un salvatge
i si dius
salvatge a un salvatge.
Que ningú
no digui "l'altre" a un altre.
Que ningú
no digui "jo" al seu nom.
Que ningú
no posi el seu nom sota un acte que li obliguen a fer.
Que ningú
no digui "seu" al seu amo.
Que ningú
no digui "seu" al seu amor.
Que ningú
no digui "teu" al seu amor.
Que ningú
no digui "pare" a ningú.
Que tothom
digui "mare" a la seva mare,
abans de
dir salvatge a un home
i abans de
dir salvatge a un salvatge.
Cap moble
no té permís per a dur pols.
Cap home
no està autoritzat per a deixar de ser la bellesa.
Ningú no
està autoritzat per a no tenir autoritat pròpia.
Cap abric
no té permís per a prescindir ni d'un sol botó.,
Cap home
no és tan indigne com per a aguantar-se recolzat en un altre.
Ningú no
té permís per a semblar un altre.
Tothom és
prou document com per a poder anar indocumentat.
Ningú no
té permís per a creure que sigui veritat
el que un
carnet d'identitat diu d'una persona.
Cap home
no està autoritzat per a dir "llibertat" a la seva llibertat.
Ningú no
té permís per a encendre un ciri quan fa sol.
Tothom
està obligat a dir que la creu és un instrument de tortura
i a no dir
home a un salvatge
i sobretot
a no dir salvatge a un salvatge.
Comentaris