Josep Lluís Roig i Joan Castellano a Poesia per la revolta

Divendres 3 d’octubre, a les 20 h, Josep Lluís Roig i Joan Castellano ens conviden a endinsar-nos en els seus darrers llibres. Roig presenta ‘Els dubtes i els glaçons’, guanyador del premi V Manel García Grau convocat per la UJI i editat per Perifèric i Castellano presenta ‘Icària’, el seu primer poemari, publicat a la col·lecció ‘Mil poetes i un país’ de l’editorial Germania.

Per fer un glop “on the rocks” d’aquest vol doble que combinarà el dubte de l’experiència amb el vol de la joventut, podeu llegir aquest poema del llibre de Josep Lluís Roig:

I al seté dia, va crear la hipoteca.
Són bromes –dius– per explicar com van
algunes coses. Somrius i em busques. Llavis
i coll avall, em despasses camisa
i pantalons. Pares. Amb ironia,
tu rius que l’home va perdre els calçotets
quan va tastar les hipoteques fem
que li abastaven les serps dels bancs diversos,
corruptes grans i menuts, menudalles,
politicastres, gent de voluntat bona.
Encara reies quan amb la llengua amable
m’has retornat enmig del paradís.

Pieter Brueghel el Vell, ‘Paisatge amb la caiguda d’Ícar’

I aquest comentari del llibre de Joan Castellano, que va fer Alexandre Bataller, autor del pròleg d”Icària’ i professor del poeta:

Joan, tot i la seua joventut, ja ha descobert la primera lliçó. El desig, l’ànsia de llibertat, els seus límits, el laberint, tot acaba: “Com has maleït abastar l’inabastable! / Foses les ales, a Icària restaran els planys / portadors de l’estirip d’eterna insubmissió”. Arribats ací, se’ns esmenten uns versos del poema “Museu de Belles Arts” de W. H. Auden, escrits el 1938, ben esclaridors. Al Museu de Belles Arts de Brusel·les, on per circumstàncies personals he tornat sempre per veure els primitius flamencs, es troba una taula de Pieter Brueghel el Vell, “Paisatge amb la caiguda d’Ícar”, que mostra com Ícar mor mentre la resta del món segueix el seu ritme, aliena a la catàstrofe. La lliçó ens recorda la repercussió estrictament personal de tota tragèdia. Castellano fa seu l’ensenyament, sabedor que després de la desfeta cal fundar una “reiniciada acròpoli”, amb les armes de la poesia. Amb aquesta voluntat, s’hi inclouen uns significatius salms, a manera de decàleg definitori de les funcions de la paraula poètica: cançó, goig, ràbia, crit, confessió, refugi, plany, teràpia, somni i, com a síntesi de les anteriors, vol.

Més informació: 
Bloc de Josep Lluís Roig
Comentari d’Alexandre Bataller sobre el poemari de Castellano

About