La setmana que ve, convidats per la Institució de les Lletres Catalanes, cinc escriptors croats (Jadranka Pintarić, Kristina Posilović, Nikola Petković, Tomica Ščavina i Tonko Maroević) participaran en diversos actes a Barcelona i jo tindré el gust d'acompanyar-los i conèixer-los millor, després d'haver traduït fragments de la seua obra. Ací podeu llegir la notícia al web de la ILC, amb tots els actes programats. De tots els escriptors que vénen, un d'ells és un vell conegut, Tonko Maroević, poeta, crític i traductor de poesia catalana al croat de qui ja he parlat en diverses ocasions en aquest blog i també ací.
Tonko Maroević serà el primer a prendre la paraula al cicle de poesia del Centre Arts Santa Mònica el dilluns 15 de setembre. El presentarà Simona Škrabec i jo llegiré les versions catalanes que he fet d'alguns poemes seus.
De Maroević, ja vaig publicar aquest poema quan va venir a Gandia. El recupere ara per anar obrint boca.
ZA VRELINE DO VRELA
Najdražoj gošći Živogošća
Izvor – voda se tijekom stoljeća povukla sasvim,
probila prolaz je nov, skrenula korita tok.
Vjenčanje vode s morem zbiva se sad u dubini,
pod šljunkom grgolji mlaz, dočekuje plavi ga zijev.
Natpis na hridini tek su jedva čitljiva slova,
stihove mnoge su već izjeli sunce i sol
Ipak, zdravo, o Nimfo od vrela, što si se skrila
u sjeni litice sure, u tami ponora svog.
Tebe je Licinijan vlasnik proslaviti htio,
Pelagija ti dâ pjesmu ko zalog za brak.
Spomenom na te, na tvoju svježinu nepresušnu,
želim tok vremena slijedit, pratiti utok i pad,
ali još više želim krhkim papirnatim tragom
produžit tamo gdje klone i tvrdog kamena moć,
pa tekstom tekućim ovim, se stoga i doista tečnim,
hvalu reć za povlašten našeg trajanja tren.
PER LA XAFOGOR A LA FONT
A l’hoste més estimada de Živogošće
Es retirà totalment, amb el pas dels segles, l'aigua de la font,
obrint un altre camí, desviant el curs de la llera.
Ara són les noces de l'aigua amb el mar a la fondària,
sota la grava borbolla el doll, que acull el blau.
La inscripció de la roca és poc més que lletra il·legible,
molts d'aquests versos els han corromput el sol i la sal.
Salut, tanmateix, oh Nimfa de la font, que oculta estàs
sota l'ombra del penyal grisaci, en la foscor del seu abisme.
El patró Licinià volgué de tu que fores cèlebre,
Pelàgia et regalà una cançó, penyora d'esposalles.
Mentre recorde ara la teua frescor perenne
voldria seguir el temps, acompanyar-ne els altibaixos,
però encara més amb el fràgil rastre del paper,
voldria dur-lo allà on la dura pedra perd el seu poder,
i així amb aquest text que corre, potser amb poca fluïdesa,
agrair el privilegi de l’instant de la nostra existència.
Comentaris