Llegint el darrer llibre de Xavier Farré, Punt rere punt (Meteora Edicions) trobe una secció que em parla de paisatges coneguts: els de la costa de Dalmàcia. A la secció Viatges. Illes hi ha quatre poemes en què el paisatge predominant és el de les illes croates. Unes illes que Farré descriu amb una imatge que em sembla tota una troballa, una troballa d'aquelles que et fan sentir alhora admiració i enveja per l'autor que l'ha escrit, perquè descriu amb exactitud el paisatge que mira el poeta, que alhora el conforma; perquè il·lumina amb una llambregada un paisatge familiar amb una mirada diferent i compartida alhora.
 |
| Les illes Kornati. Imatge agafada de la xarxa. |
Agafem el cotxe, és una decisió ràpida,
decebuts pel palau de Dioclecià, en aquest temps
en què la llum és ja massa dolça, els fruits
amb una lluminositat apegalosa, i les càmeres
que busquen tots els objectius possibles
i impossibles. Veure la ciutat per l'ull
de l'objectiu, que buca preses sense descans.
Ara una paret esquerdada, ara un grup
de nois més abstrets en les línies del cos
que en les línies d'una arquitectura passada.
Hem de resseguir la costa, la llum que ens guia
deixant al davant illes i més illes, com si algú
se li hagués vessat un pot immens de tinta,
i no ha pogut esborrar-ne alguns gargots
que queden en la creació. Un error bell.
És d'aquests errors que busquem el sentit
a la nostra recerca de bellesa il·luminadora.
La imperfecció ens ajuda a comprendre'ns.
Per cert, que el llibre de Xavier Farré, a més, està ple d'altres poemes excel·lents que faríeu bé de llegir.
Comentaris