Ja m'ha arribat a les mans el llibret de la Falla Vilanova de Gandia, titulat Escola de felicets en què també he col·laborat aquest any i en què compartisc espai amb autors com Rafa Gomar, Carles Miret o Enric Ferrer Solivares, Hèctor Serra, entre d'altres. Em van demanar un poema que evocara alguna persona que m'haguera fet estimar les falles i jo vaig escriure un homenatge als pirotècnics de poble. Aquest poema és la tercera col·laboració fallera d'enguany i, com les anteriors a Marxa popular i a la Falla Corea, em refermen en la idea que ja fa temps que tinc que la festa és nostra i serà com nosaltres vullguem que siga, només hem de baixar al carrer i participar-hi. Ja hi ha molta gent que ho fa, com ho demostren aquests llibrets i supose que la cosa anirà en augment. Visca la Falla Vilanova!
El poema va aparèixer publicat amb un títol diferent que el que encapçala el post. Es deia "El sisé sentit (pseudosextina fallera sense tornada)". He decidit simplificar-lo, tot i que la sextina encara és "pseudo" i encara no du tornada.
EL TRAQUER
El vell traquer és
sord. Sap anar entre el fum
com un sac d’ossos
vells ben carregat de pólvora,
la rabasseta als llavis
i encesa als dits la metxa.
Sap sentir amb el
ventre l’eco fondo dels trons
de les antigues festes
lligats com una traca
entre els plecs de la
pell, a les veus de la falla,
que ara li parla a
crits, com sempre la xicalla
que a tot arreu segueix
el seu rastre de fum.
Encara que no els veu,
quan dispara la traca,
els nota dins del pit que
recorre la pólvora.
Són formes intuïdes
només els menuts trons
que conserva al sarró
separats de la metxa,
quan els palpa amb els
dits que no senten la bretxa
que han excavat els
anys perquè el tacte li falla.
Un pòsit tou de cendra
ha cobert cavallons
de les mans renegrides,
treballades pel fum.
Ara ja només saben el
tacte de la pólvora
oculta entre les ungles
per fugir de la traca.
Avança lent, adust, a
disparar la traca
i alça un poquet el nas
i s’hi apropa la metxa
per ensumar l’olor,
previ al ruixat de pólvora,
de la corda cremada. Però
també això falla.
Només ol els records dels estius sense fum,
de la terra mullada
després dels llamps i trons,
D’aquells estius
plujosos nasqué el deler pels trons,
el gust pel ball del
foc, pels ritmes de la traca.
I es recorda de jove
dins del núvol de fum,
mastegant rabassetes,
enceses amb la metxa,
encara saboroses, al
caliu d’una falla,
quan tenien un gust
diferent de la pólvora.
Els cinc sentits s’ha
endut el llarg reguer de pólvora,
que ha estat la seua
vida de venedor de trons,
pensa el traquer
cansat, quan fa cremar la falla.
Però guarda el sentit
de fer ballar la traca
i convocar els ritmes
ancestrals de la metxa
i vendre al món la
màgia d’allò que és només fum.
Comentaris
quina gran imatge la del vell traquer,
el poeta Sif sap el que escriu.
Francesc Cremades