Aquesta nit a Benirredrà (Aula de cultura de l'Ajuntament, a partir de les 20h.) compartirem escenari amb Pau i au, que és aquest senyor que s'agafa el cap a la foto com si fóra un actor del mètode. No és la primera vegada i esperem que no siga l'última. A Pau el vaig conèixer com a alumne del SEMPER, que fou una iniciativa ben interessant coordinada per l'Aula de Poesia de la UV, l'Horinal i Poesia per la revolta, que duia a passejar i a parlar del seu ofici a alguns mestres en poesia (en foren sis: Jaume Pérez Montaner, Josep Lluís Aguiló, Víctor Sunyol, Anna Aguilar Amat, Rosina Ballester i Teresa Pascual). Pau fou un dels alumnes destacats de la versió valenciana d'aquell seminari.
Les claus de casa és la seua primera publicació i també ha estat el seu primer xou poètic amb una posada en escena simpàtica i desenfadada que l'ha fet recórrer el país amunt i avall. Un dels seus hits és aquesta "Divisa" que és mereix ja un vídeo a youtube que no he sabut trobar.
DIVISA
Cagar quan tinc caguera,
morir dalt la morera,
manar de cap manera.
Esmenar la fartera,
furtar cada drecera.
Endreçar la cullera,
callar a la glacera.
Desglossar la frontera,
enfrontar-me amb la fera,
ferir la primavera,
provar la polseguera.
Expulsar la ceguera,
seguir tota la quimera.
Esmicar la quartera,
torcar-me amb la bandera.
Bandejar la garbera,
garbejar la filera,
filar la mainadera,
menar sense granera.
Agranar la sequera,
sucar dins la gotera.
Esgotar la vorera,
varar una banyera.
Apanyar la foguera,
ofegar-me en l'espera,
pair a la darrera,
rodar la mar sencera.
Censurar la pilera,
polir la cafetera.
Confitar de burrera,
robar-vos la cartera.
Descartar la galera,
engolir l'Albufera,
bufar la xafardera,
xafar una fallera
Manar de cap manera,
morir dalt la morera,
cagar quan tinc caguera.
Comentaris