Avui que fa 21 anys que va morir Estellés recupere un article publicat l'any passat a Caràcters, al número 62, en què comparava els dos inventaris clements.
ELS
INVENTARIS CLEMENTS
Qui
mire de comparar els dos inventaris
clements de Vicent Andrés Estellés que ara tenim a l’abast es trobarà que
hi ha poca feina a fer: són dos llibres completament diferents. Coincideixen el
títol i la divisió en cinc parts marcades amb números romans. I això és tot. A
més, el nou, el de Gandia, sembla un
llibre molt més tancat, més coherent, més “llibre”. L’anterior, el que es va
publicar el 1971, es presenta, a la llum del que hem conegut ara, més
desllavassat: “un llibre dividit en cinc apartats, molt fragmentari i amb un
caràcter més semblant a un treball miscel·lani que no a un llibre concebut i
presentat a un premi literari” segons afirmen Roig i Escrivà, curadors de L’inventari retrobat. Tanmateix, el nou
no invalida el vell, sinó que en facilita la interpretació i ens permet llegir
millor el seu caràcter d’urgència.
Igualment,
L’inventari clement de Gandia
il·lumina altres racons de l’obra estellesiana. De fet, aquesta peça encaixa
molt bé en el trencaclosques dels poemes d’aquells anys seixanta en què el
poeta de Burjassot escrivia per als calaixos. Com ha assenyalat Jordi Oviedo,
si comparem els originals, en els poemes més lligats pel que fa al to i l’estil
amb el Llibre de meravelles, els de
la darrera secció, hi coincideix també la tipografia i el paper, a més de
l’alexandrí. Oviedo també destaca les relacions que s’estableixen amb El gran foc dels garbons o el Coral romput (l’adreça del poeta, els
grills, les granotes, la vista de l’horta i la mar des del pis a ciutat, etc).
De fet, més que un to i un estil, el que el lector avesat troba en aquest
llibre nou són versos que ja coneix en contextos diferents. És sabut que Estellés
té sintagmes, paraules i versos recurrents, però ací ens trobem amb versions
anteriors de poemes que ja havíem llegit a l’Obra Completa, com ara sis dels
set sonets de la tercera secció o el “Motiu per a un concert” que prefigura
l’ègloga de Sal·lici del Primer llibre de
les Èglogues.
L’inventari clement de Gandia esdevé, doncs, una clau que obri alguns dels panys de l’obra del fill
del forner, una cruïlla que ens permet entendre una mica millor l’ofici
d’Estellés. Mentrestant queda per fer, o encara ha de veure la llum i trobar el
finançament que es mereix, l’inventari definitiu que ens depararà noves
sorpreses. De moment, la feliç avinentesa de la troballa d’aquest inventari
ocult als arxius municipals de Gandia ens ha lliurat un llibre nou que conté
molts versos memorables i alguns poemes extraordinaris, dignes del millor
Estellés.
Comentaris