L'Aplec de la Cançó de la Falla la Creu

Article publicat al número 12 de Marxa Popular Fallera:

L'APLEC DE LA CANÇÓ DE LA FALLA LA CREU

L’obvietat que la terra que llauraven els nous cantautors valencians dels seixanta no era erma i que hi havia una terra assaonada per melodies i lletres populars, és el punt de partida del treball de riproposta d’Al Tall que, en 1975 iniciava una trajectòria brillantíssima que a hores d’ara està en procés de tancament amb una sèrie de concerts de comiat.

Ha passat molt de temps i el mite d’aquells anys en què es fundà Al Tall i passaren tantes altres coses ha pujat i baixat en la borsa de valors dels encants i els desencants. Al Tall, sens dubte, cau del costat del saldo positiu d’aquells anys anomenats de transició. Uns anys que, per a qui escriu, formen part de la història escoltada a casa, de les batalletes dels pares. Val a dir que, tot i que les històries sempre eren les mateixes, amb el temps el to dels narradors s’ha anat amerant d’escepticisme, de consciència que tota la feina altruista i causística que es feia, havia servit per salvar alguns mobles, mentre els líders propis i estranys els aixecaven la camisa.

Una de les històries que més m’agraden d’aquells temps en què jo no havia nascut és la de l’organització del primer Aplec de la Cançó de l’Horta a la Pobla de Farnals. L’Aplec s’havia de celebrar l’onze d’octubre en un descampat que hi havia darrere de la plaça de l’Ajuntament i al cartell figuraven sobre fons quatribarrat en lletres negres ben grosses els noms d’Ovidi Montllor, Al Tall, Els Pavesos, Lluís Miquel i els 4Z, Carraixet (amb els Minis) i Paco Muñoz. A més d’aquests participants, però, hi havia prevista l’assistència d’altres cantants i també la lectura de parlaments per part d’intel·lectuals com, per exemple, Vicent Andrés Estellés. Poca broma. El cas és que avui poca gent recorda aquell Aplec i es fa estrany de pensar-ho, perquè un concert així, en un poble com la Pobla de Farnals, que en 1976 no devia arribar als quatre mil habitants, hauria d’haver estat un esdeveniment històric i molt recordat. Caldrà afegir alguna explicació més.

L’Aplec l’organitzava la Falla la Creu, que aquell any havia plantat el seu primer cadafal. La Falla la Creu havia nascut amb la intenció de ser una plataforma per difondre la cultura del País Valencià, culta i popular, tradicional i moderna, així com per esdevenir un espai de reunió on debatre qüestions polítiques, mentre no hi haguera un espai democràtic que pogueren ocupar els partits. A més de tot això, era una falla. La directiva de la falla, formada per un gestor, un mestre i un funcionari de correus vinculats a grups d’una esquerra encara clandestina, es va embarcar ben aviat en l’organització d’un esdeveniment de gran magnitud: l’Aplec. De fet, quan a la Junta Central Fallera es van assabentar que una falla de poble organitzava un acte d’aquesta mena, els tres membres de la directiva van ser cridats a València. Allà se’ls va comminar a no celebrar l’Aplec i el president es va mostrar fins i tot comprensiu: “Sou joves i us han entabanat...”. Però quan els tres es van refermar en la idea que movia l’acte, la falla fou expulsada de la Junta i, de fet, no hi ha tornat mai més. Sense el suport de la JCF, com era de preveure, els membres de la Falla i altres veïns del poble es bolcaren en l’organització de l’acte. Calia tenir el permís de l’alcalde franquista, i el van obtenir. Aquell alcalde, a més de franquista, era un llaurador major que pensava que si els joves del poble volien fer coses, ell no era ningú per impedir-ho. Calia acotar l’espai on es feia, un descampat als afores gairebé a tocar dels primers tarongers, de manera que van construir amb canyes una gran tanca que encerclava l’espai on s’havia de celebrar el concert. També calia fer publicitat, així que una nit van recórrer tota la ciutat de València i la van omplir de cartells quatribarrats. Finalment, calia esperar que arribaren els artistes abans que la prohibició.

Malauradament, fou exactament al contrari. Arran de la denúncia d’un regidor més franquista que l’alcalde, el mateix dia que s’havia de celebrar l’Aplec va arribar la Guàrdia Civil per prohibir-lo. En aquell moment, pel que expliquen, el poble ja bullia de gent i el caos que es va organitzar fou notable. Els organitzadors, aconsellats per un capellà esquerranós que voltava per allí, varen acabar sopant en un bar del barri de les Coves de Massamagrell. En una altra taula sopaven quatre guàrdies civils. Els artistes convidats foren avisats a temps i no arribaren a vindre al poble, o potser algun sí, però se’n va anar ràpid. A més, la nit de l’11 d’octubre de 1976 va ploure a l’Horta de València. El cas és que aquella gran nit de cultura catalana organitzada per la Falla la Creu no es va arribar a fer mai i va passar a formar part de la història de les coses no celebrades que sempre és molt menys notòria.
Tots els artistes i intel·lectuals que havien de participar en l’Aplec, però, foren convidats d’un en un a diversos actes de la Falla durant els anys següents i gairebé tots acceptaren la invitació. Encara tinc a casa un llibret de principi dels vuitanta amb uns versets que Estellés li va escriure a la Fallera Major i encara avui vincule les cançons d’Al Tall, sobretot les més festives, a les primaveres que passàvem als casals i que feien nova saó.