Cendres d'Umberto Saba


De Saba ja he parlat alguna vegada en aquest blog. És un d'aquells poetes que m'acompanyen des que amb vint anys vaig viure un any venecià. De tant en tant, hi torne. Avui, però, ha estat ell qui ha tornat a buscar-me entre les pàgines de l'antologia De Leopardi a Ungaretti. Un segle de poesia italiana que Gabriella Gavagnin va publicar fa uns anys per mostrar-nos els gustos italians dels poetes catalans del trànsit entre el segle XIX i el XX. M'ha buscat Saba, perquè jo tornava a l'antologia per altres motius, que ja explicaré quan s'escaiga. En aquesta antologia hi ha tres poemes del poeta llibreter, "La fanciulla", "Finale" i "Ceneri". Reproduïsc aquest darrer, que és un oníric balanç de memòria i una ascensió de l'ombra del somni cap a la llum d'un son més profund, en la traducció de Tomàs Garcés.

CENERI


Ceneri
di cose morte, di mali perduti,
di contatti ineffabili, di muti
sospiri;

vivide
fiamme da voi m’investono nell’atto
che d’ansia in ansia approssimo alle soglie
del sonno;

e al sonno,
con quei legami appassionati e teneri
ch’ànno il bimbo e la madre, ed a voi ceneri
mi fondo.

L’angoscia
insidia al varco, io la disarmo. Come
un beato la via del paradiso,
salgo una scala, sosto ad una porta
a cui suonavo in altri tempi. Il tempo
ha ceduto di colpo.
                                Mi sento,
con i panni e con l’anima di allora,
in una luce di folgore; al cuore
una gioia si abbatte vorticosa
come la fine.
                  Ma non grido.
                                       Muto
parto dell’ombre per l’immenso impero.

CENDRES

Cendres 
de coses mortes, de mals perduts,
de contactes inefables, de muts
sospirs;

vívides
flames de vosaltres m'escometen
quan el desig al llindar va acostant-me
del son;

i al son
(amb els lligams apassionats i tendres
de la mare i l'infant) i a vosaltres, cendres,
em fonc.

L'angoixa
em sotja al pas; jo la desarmo. Com
un beat el camí del paradís,
pujo una escala, i a la porta sóc
on trucava altre temps. El temps
cedí de cop.
                   Em sento
amb els vestits i l'ànima d'abans,
en clarors de llampec. Una alegria
contra el meu cor es llança, impetuosa,
talment la fi.
                  Però no crido.
                                          Mut,
vaig de les ombres a l'immens imperi.

Comentaris