Josep Pla a l'Adriàtic oriental, 2

L'actual mercat de Zadar de llegums, verdura, fruita i flors

Al capítol dedicat a Dalmàcia de Les beceroles del mediterrani Pla arriba a Zadar venint de Rijeka i després de passar per Trogir, la qual cosa és una incongruència, atès que Trogir es troba a uns cent trenta quilòmetres al sud de Zadar, a tocar d’Split. Pla devia escriure de memòria aquests papers, com es nota també en algunes transcripcions errònies (o poc atentes) de topònims eslaus. El fragment no és tan llarg com perquè no valga la pena transcriure’l:

"Zara és una població molt més important. El nom també ha estat eslavitzat. Ara en diuen Zadar. He conegut aquesta ciutat després de la primera guerra mundial. Era un port militar italià. L’accés a Zara no és pas fàcil, donada la mineralogia marítima del país, però és un fet que l’oficialitat marítima d’aquest espai és considerada d’insuperable qualitat. Recordo vagament haver escrit, anys enrera, un paper sobre el gran mercat del peix de Zara. Era un dels llocs més concorreguts de la ciutat. Els peixos eren molts i tenien l’aspecte sinistre i estrany dels peixos morts: però, com que una gran part provenia de pescadors de terra a terra, tenien una coloració inoblidable: les julioles (en el meu país julívies), els serrans, els tords, les grèvies, les burres (per fer sopa de peix), els llobarrets, les oblades, els corballs, els rogers, els crustacis (magnífics llobregants), tenien una coloració tan intensa, que no vaig saber mai si venia del color del país o de l’alimentació que tenien en aquesta mineralogia de l’Adriàtic. Ara, a Zara, hi havia moltes coses a veure: monuments antics, esglésies, convents, belles arts. Potser no era una població tan romanitzada com Pola o Spalato. A Pola, hi ha el gran amfiteatre romà, pràcticament intacte, i el túmul d’August. A Spalato hi ha l’enorme palau que s’hi construí Dioclecià, emperador de Roma. De tota manera, Zara és una població per a veure i per a passar-hi un temps molt positiu. Actualment, és una escala de vaixells que van i vénen –no pas gaire nombrosos –per aquest litoral. És com si no us haguéssiu mogut d’Itàlia."

Com recorda Pla, Zadar va ser un port italià fins a la Segona Guerra Mundial. En virtut del tractat de Rapallo (1920) que va fer oficial el que de facto era des de 1918. A partir de 1943, després de la caiguda del règim feixista de Mussolini, Zadar es va convertir en una mena de protectorat alemany. Els bombardejos aliats de 1944 varen destrossar la ciutat. Tot i que durant els anys de postguerra s’aniria recuperant i consolidant com a destí turístic, el patrimoni de Zadar va quedar molt malmès. Pla no comenta res de tot això, en canvi descriu amb gran vivesa el mercat del peix i destaca la gran quantitat de monuments que posseeix la ciutat. La Zadar que jo he conegut, tanmateix, deu ser molt diferent d’aquella que l’autor del Quadern gris evita descriure. Després de la guerra del 91 i de la postguerra de finals del segle XX, Zadar ha dedicat molts esforços a la recuperació del seu patrimoni i s’ha abocat amb entusiasme a la tasca d’esdevenir un destí turístic a l’alçada d’Split o Dubrovnik. La recuperació del fòrum romà, que en temps de Pla devia estar encara soterrat sota les runes, la restauració d’alguns dels palaus i esglésies més emblemàtics, les noves excavacions, i la modernització de la façana marítima amb la construcció de l’orgue del mar i el monument solar li han donat a la ciutat una cara completament nova. Zadar, avui, és una ciutat ben diferent d’aquella que va visitar Pla i ho és, precisament, perquè té el seu patrimoni romà i venecià molt més a la vista.

Zadar després dels bombardejos de l'any 44

No sé si el text que Pla recorda haver escrit anys abans de Les beceroles seria el capítol zadarenc de Les escales de Llevant, però el cas és que també en parla i amb fascinació. En aquest capítol, una mica més llarg que el que acabe de citar, i que és un diari de cabotatge, Pla no s'equivoca i situa Trogir més avall de Zadar. El text és anterior al de Les beceroles i el context, per tant, és tot un altre. Ja no som a la Iugoslàvia de la postguerra, sinó algunes dècades abans, als anys d'entreguerres, quan la ciutat era un enclavament de sobirania italiana. Pla li dedica més espai. Descriu els canals i les illes de l'arxipèlag sense donar noms i evoca la República de Venècia. En arribar a la ciutat es fixa en primer lloc en les construccions noves que creixen enllà de la petita península murallada que era (i encara és) el centre de la ciutat:

"Al voltant d’un nucli antic murallat arran d’aigua, amb un port molt petit i tancat – un port com una clova de nou on caben dues o tres galeres, és a dir, de proporcions venecianes –, hom hi ha construït, aquests últims anys, uns blocs de cases que tenen, com tot l’italià dels nostres dies, una fredor glacial."

De seguida, però, se centra en l’enumeració del que troba intramurs. La Zadar que va veure Pla abans de la Segona Guerra Mundial, era encara més diferent de l’actual. Els bombardejos de l'any 44 varen destruir gran part del seu esplendor venecià. Tanmateix, el vagareig de Pla pels seus carrerons encara ens serveix:

El fòrum romà en l'actualitat

"A Zara hi ha moltes esglésies i molts convents. Les campanes hi tenen un bon so. Fins i tot les tàpies dels convents no fan nosa, es poden mirar. Com a Venècia, Zara és una vila de carrerons estrets, un laberint de passeres que de vegades us porten a una petita plaça, sempre difícil de trobar –si no és per casualitat. En aquests carrers, al matí, hi ha un tràfec de transeünts espès i agitat."

Ara bé, com en el text posterior que ja he citat més amunt el que li crida l'atenció a Pla són els mercats. En primer lloc, el mercat de les herbes que, encara que no ho diu, deu ser el de l'antiga "piazza delle erbe" que estava on ara hi ha el fòrum romà que va aparèixer sota les runes d'aquells bombardejos. Un mercat “fabulosament assortit, riquíssim d’espècies curioses, de perfums inusitats. Zara”, diu Pla, “es troba a l’època dels herbolaris”. L’habilitat per a la descripció de tipus es veu en aquest fragment on fa un retrat de “la gent de les illes”:

"Aquests homes vesteixen a la manera eslava: porten un caftà de pell, camisa brodada, pantalons amples, avarques d’espart. Són homes rossos, secs, d’orelles separades, d’ulls blaus. Les dones solen ser més plenes i rodones, més de color de préssec. (...) Constato –com en el meu viatge a Rússia– la immensa gràcia que té, pel color, el baix poble eslau."

Postal de la Piazza delle Erbe de Zara (1930). Font

El pintoresquisme de les descripcions fan pensar en mercats exòtics d’orient tot i la mediterraneïtat absoluta dels productes que es podrien trobar als mercats de Zadar aleshores, com ara. Finalment arriba la descripció del mercat del peix, que aquesta vegada qualifica de “prodigiós”:

"En cap altre lloc del Mediterrani no he vist prodigi colorístic comparable a aquell, ni tan abundant ni tan divers. Peix de roca i de cau, tocat del sol, alimentat amb bones pastures i la puresa de les aigües mantinguda pels corrents de les illes. Potser els colors agafaven tota la magnificència perquè la llum no era gaire forta i els cels es presentaven una mica enteranyinats, lleugerament opacs. Són les atmosferes opalines les que donen als colors tota la magnificència de matisació. Era, a més a més, peix fresc, impregnat de la viscositat de la vida. Els colors d’un peix que ha perdut el greix són pinzellades mortes, fredes, colors de pintor. És quan el color palpita en la viscositat que comença l’afer. Mai la imaginació hunana no podrà donar, en aquest punt, el que ofereix la naturalesa."

Ací la descripció és exacta i perfectament actual. El mercat del peix de Zadar pot haver canviat en moltes coses, han passat unes dècades decisives pel que fa als mercats de tota mena; però el ben cert és que jo, que no he viatjat tant com Pla, però també m’he mogut una mica, no he vist un mercat del peix tan extraordinari com aquest. D’altra banda, val a dir que la fama de Zadar de ser un bon lloc per al mercadeig ve d’antic. Ja Palladius Fuscus escrivia al 1540 al seu periegèsic De situ orae illyrici això (la traducció és meua): “avui no hi ha entre les ciutats il·líries una que freqüenten més que Jadera els mariners i els marins mercants, vinguen d’on vinguen, bé perquè està situada en un lloc extraordinàriament favorable per aquells que desitgen amarrar-hi i perquè té un bell port i absolutament segur, bé perquè, sobretot, allí els articles de primera necessitat són a la venda a qualsevol hora”.

Fotos actuals: Ana Borja