Josep Pla a l'Adriàtic Oriental, 1

Navegant cap a l'arxipèlag de les Kornati. Foto: Ana Borja
La literatura catalana no ha freqüentat gaire la costa de Dalmàcia, ara bé, poc mai vol dir gens i si busquem una mica trobarem ací i allà algun autor que hi ha estat i n'ha donat testimoni. Quan hom viatja des de la literatura catalana ha de consultar l’obra de Josep Pla. Hi ha pocs racons del continent europeu que l’escriptor de Palafrugell no haja descrit, i la costa de l’Adriàtic oriental no és una excepció. A Les beceroles del Mediterrani, llibre que Pla va escriure segons declara per “promoure la curiositat dels meus conciutadans per aquest mar”, hi dedica un capítol: “El litoral iugoslau de l’Adriàtic”. És un capítol curt en què descriu els ports de l’Adriàtic de Trieste fins a Dubrovnik tot fent la via marítima “amb un vaixell qualsevol, perquè del que es tracta és del cabotatge”. No és l’única cosa que Pla deixà escrita sobre Croàcia, a Les escales de Llevant segueix tota la costa Adriàtica oriental entrant des de Trieste a Pola i baixant fins a Dubrovnik des d'on passa després a Brindisi per anar a Grècia: "aquestes escales que ara publico constitueixen el llibre de navegació del meu primer viatge a Grècia, a Constantinoble (ara Estambul), i Constanza, en el mar negre, l'any 1929)." En aquest mateix viatge, com que la tornada la fa per terra, Pla inclou les seues impressions sobre Zagreb i Belgrad. Una de les coses que tinc pendents és fer una repassada a la seua obra completa a la recerca de més comentaris sobre la costa de Dalmàcia i sobre la resta de Croàcia, tanmateix diria que aquestes són les dues referències més importants.


Les beceroles del Mediterrani està inclòs al volum 37 de l’OC, publicat el 1980 per primera vegada. Segons Lluís Bonada, el llibre es va escriure pels volts del 1977. Les escales de Llevant, publicat al volum 13 l’OC el 1969 fa referència, com hem vist, a un viatge de 1929, encara que el text de Pla deu estar redactat posteriorment i, de fet, quan passa per Fiume (Rijeka) data el retrat de la ciutat el 1938. 

Al text de Les beceroles la visió de Pla de la costa adriàtica de llevant és clarament anticomunista i antieslava. Tot el que admira de Dalmàcia és austríac, venecià o romà o és, senzillament, el paisatge: “la impressió general és sempre la mateixa: sense la civilització italiana (veneciana) no hi hauria res: un petit poblet de pescadors” diu sobre Šibenik. Ací i allà deixa constància dels canvis toponímics. En la Iugoslàvia de Tito els noms oficials dels llocs eren els eslaus, en compte dels italians (venecians). La mirada italiana de Pla hi veu una eslavització arbitrària, cosa que és una veritat a mitges. És a dir, els topònims eslaus no se’ls “inventa” Iugoslàvia. El que es fa és fer-los oficials. La qüestió dels topònims a Croàcia, de fet, dóna fe de la condició fronterera d’aquell litoral. Frontera política i cultural i, per tant, lingüística. A l’Adriàtic oriental és on conflueixen els límits de la Romània amb el món eslau, el germànic i el turc. Per Pla, que parla des de la civilització romana, això sembla que passa desapercebut. Com devia ser la Iugoslàvia dels setanta que va veure Pla no ho podem saber (o ho podem saber llegint altres llibres), però sí que podem conèixer la Iugoslàvia que ell ens va voler transmetre. Pla és com un d’aquells veduttisti italians que donen sempre l’aparença d’exactitud, que es pot confondre en objectivisme, malgrat que en realitat ens estan donant una subtil visió pròpia, idealitzada o irònica. 


Josep Pla

Les escales de Llevant, en canvi, el context polític que veu Pla és un altre. El 1929, Croàcia formava part del regne dels Serbis, Croats i Eslovens que, precisament aquell any, passaria a anomenar-se Regne de Iugoslàvia (3 d'octubre de 1929). A més, la ciutat de Zadar no formava part d'aquest Regne, sinó d'Itàlia, En virtut del tractat de Rapallo (1920) que va fer oficial el que de facto era des de 1918. En aquest text, Pla dóna fe de la nostàlgia per l'imperi austrohongarès que se sentia als ports d'Abbazzia en una visita anterior. Abbazzia, en croat, Opatija fou un port balneari del costat de Rijeka, de sobirania italiana també a partir de 1920. Diu Pla, sobre l'Abbazzia italiana: "El país esperava l'arribada dels aristòcrates de Viena i Budapest, però aquesta classe, com a força econòmica, havia passat a millor vida, empobrida per successives reformes agràries. Els únics que arribava eren els qui no convenien als italians: els croats de les comarques immediates". Més endavant, en parlar del Fiume feixista, comenta: "La gent està obligada a sentir-se cada dia més italianíssima, més patriota; però, a mesura que creix, fictíciament, aquesta temperatura, més curtes són les racions alimentàries. Cada vegada que criden Viva il Duce, s'han d'escurçar la corretja". Sobre Fiume-Rijeka, anys més tard, torna a comentar les vicissituds polítiques dels anys vint, en concret, l'aventura feixistoide del poeta d'Annunzio i la proclamació de l'Estat Lliure de Fiume, que durà de 1920 a 1924: "Quan es produïren els tractats de la primera guerra mundial, Fiume fou atorgat, per raons racials, a Iugoslàvia. El patriotisme italià protestà. El poeta d'Annunzio s'apoderà de Fiume, amb quatre amics, enmig d'un escàndol mundial. Li fou atorgat el títol de Monte-Nevoso, una muntanya dels Alps Balcànics. El president Wilson tingué un gran disgust -un dels més grans que li produïren aquests tractats. La qüestió produí dos considerables esdeveniments: la retirada dels EUA d'Europa i la creació del feixisme italià."

Gabriele D'Annunzio

















Pla, en aquest dos capítols Adriàtics descriu, a més de fer referències a l'actualitat i la història política, els paisatges i les ciutats que es troba tot fent cabotatge. M'ha interessat especialment, per raons òbvies, el que va escriure sobre la ciutat de Zadar, però això ho deixe per al proper post.




Comentaris

Anònim ha dit…
Ja tinc ganes d'agafar un llibre de Josep Plà. A veure per quin comence.