Gairebé se m'ha passat el dia 4 de setembre i no he tingut temps d'acomplir la promesa feta ahir i d'aportar el meu granet de sorra a la diada Estellés. Ho faré amb un poema de l'Hotel París, un poema com tants altres en què Estellés ho tornar a fer, torna a aconseguir que, sense deixar de parlar d'ell mateix, semble que em parla a mi, i qui diu a mi, diu a qualsevol de vosaltres, i a Françoise.
El principi i la fi són la mateixa cosa.
Són un poble, Françoise, on viuen els meus pares,
on vaig nàixer i vaig fer els primers pecats,
on torne cada dia, inesperadament,
mentre vaig, vinc i torne entre les meues coses.
El principi i la fi són un poble, Françoise.
Comentaris
Ben tornat!! Petons.