Any nou, vida nova



L'any, com ja he dit alguna vegada, comença al setembre i enguany encara més brutalment amb tot el que ens hem trobat fora del parèntesi estival. Aquest any que comença em porta novetats importants que, en certa mesura, m'haurien de fer plantejar-me el nom del blog. No viuré més entre Zadar i València perquè he tornat a casa. Tanmateix, faig propòsit de seguir viatjant en el temps, en l'espai, a través de les llengües de les quals puc traduir o a collibè d'algun drac de la sort. El que siga per tal de no haver de canviar el nom del blog, almenys de moment. Si de nou voleu passar, ací sempre sou benvinguts. Avui ho deixe ací, però demà tornem

DEMÀ TORNEM
Al goig de viure l’amor foll

I més cafès amb un ditet de Terry
i aquestes grans petites vanitats
de calamars i d’entrepans o versos,
de les cançons, canals o carrerons
que en azimuts de fums alcen columnes
de cants d’amor al nostre clar cambrer.

Cantem, cantem, goliards, amics bells,
camins estrets de fil d’aram del temps
que la veu ve, però l’amor se’n va
com el treball del ritme dels rapsodes,
com les cançons d’estiu en cada platja,
com el meu cos i els vostres cossos bruns.

Cantem, ballem, amb el pudor ufà
dels farallons verticals de colors
escarolats en les mars retrobades.
I posa’m vi, cambrer, que no tenim
dret a cantar, però estigues tranquil,
demà tornem que avui no et puc pagar.

                       (poema inclòs al llibre Viatger que s'extravia)





Comentaris

Et visitaré sovint, no ho dubtes. Bon inici!
Sif ha dit…
Gràcies, amic Carles. Una abraçada.
maria* ha dit…
Hi serem... és tot un plaer! :-)
Gràcies!
Una abraçada!
m*
Sif ha dit…
El plaer és meu, Maria.