L'any, com ja he dit alguna vegada, comença al setembre i enguany encara més brutalment amb tot el que ens hem trobat fora del parèntesi estival. Aquest any que comença em porta novetats importants que, en certa mesura, m'haurien de fer plantejar-me el nom del blog. No viuré més entre Zadar i València perquè he tornat a casa. Tanmateix, faig propòsit de seguir viatjant en el temps, en l'espai, a través de les llengües de les quals puc traduir o a collibè d'algun drac de la sort. El que siga per tal de no haver de canviar el nom del blog, almenys de moment. Si de nou voleu passar, ací sempre sou benvinguts. Avui ho deixe ací, però demà tornem
DEMÀ TORNEM
Al goig de viure l’amor foll
I més cafès amb un ditet de Terry
i aquestes grans petites vanitats
de calamars i d’entrepans o versos,
de les cançons, canals o carrerons
que en azimuts de fums alcen
columnes
de cants d’amor al nostre clar cambrer.
Cantem, cantem, goliards, amics
bells,
camins estrets de fil d’aram del
temps
que la veu ve, però l’amor se’n va
com el treball del ritme dels
rapsodes,
com les cançons d’estiu en cada
platja,
com el meu cos i els vostres cossos
bruns.
Cantem, ballem, amb el pudor ufà
dels farallons verticals de colors
escarolats en les mars retrobades.
I posa’m vi, cambrer, que no tenim
dret a cantar, però estigues
tranquil,
demà tornem que avui no et puc
pagar.
(poema inclòs al llibre Viatger que s'extravia)
Comentaris
Gràcies!
Una abraçada!
m*