Els tigres de Joan Navarro

sèrieAlfa és una de les revistes electròniques fetes a casa nostra més elegants i exquisides que conec. La revista és un projecte molt personal del poeta Joan Navarro i per tant hi trobarem obra seua (sobretot fotografies i traduccions) i l'obra d'aquells autors que ha anat convidant a participar, recollint, indexant, etc. Artistes i poetes s'organitzen en aquest espai líric a partir de diversos paràmetres. Hi ha la revista sèrieAlfa pròpiament dita, que ja va pel número 54, hi ha la secció Vària, que és el que el seu nom indica, i hi ha, finalment, el Llibre del Tigre.
El Llibre del Tigre és un espai on Navarro ha anat engabiant més de dos mil poemes en què apareix la imatge del tigre. El llistat d'autors que tenen poemes amb tigre és molt extens. El mateix Navarro hi és representat amb uns quants, per exemple aquest del llibre La paüra dels crancs, que és un poemari que em va fascinar en els meus anys d'estudiant de filologia catalana a la Universitat de València.

LA PELL DEL TIMBAL

Tigres pel corredor, urpes a l'aguait 
del foscam. La pell del timbal plora. 
Quan s'incendiaran amb ràbia els vells 
estimballs? Pel corredor l'àvia enlaira 
un ganivet i cerca el cos del Gall de Foc. 
Al filferro, fantasmes i espantalls pengen.

L'últim tigre que ha estat engabiat ha estat un que vaig trobar fa algunes setmanes en una revista croata de poesia i que he traduït per a l'ocasió. És un poema de Marija Čudina (Lika, Croàcia, 1937- Belgrad, Sèrbia, 1986) i està dedicat al que fou el seu marit, el pintor serbi Leonid Šejka


Marija Čudina. Font: wikipedia


TIGAR

                                               za Leonida Šejku

Bog neće dopustiti da umre onaj koji je odlučio
savladati Tigra, njegovu moć, divljašto,
ljepotu uzrujanu i dvosmislenu, jer se diči
zvijezdom na čelu, pijeskom beskonačnosti

pod jezikom.
Ah, savladati ga, misli on, jer samo od Tigra
može početi poetika Bestiariuma za koju sam
ja odgovaran.

I ničice pada pod Tigrove šape mekane kao nebo.
U snu ga sanja, vidi: Tigar ide prema kuli
koja nekada bijaše labirint, ali vrijeme i
beštije vremena razgradiše taj bestidni znak

tvrdokornosti i bezumlja.
Sada je spreman, jer mu je duša do zvjezdanog
ogledala stigla, tamo se nastanila i sanja njega
koji luta i umire na tragu što ga je sam ostavio

idući prema brlogu prljavom. Opaža se trag
kuda je krenuo, predomislio se, čuo poziv i
zatrčao se mahnito prema poeti koji spava
i stvara poetiku o njemu.

Poetika o mrtvima, to je, ah Bože,
istinska slika svijeta koji se razlaže i opet
sastavlja.

Marija Čudina i Leonid Šejka (imatge agafada de la xarxa)




TIGRE

a Leonid Šejka
Déu no permetrà que muira aquell que ha decidit
domar el Tigre, el seu poder, la ferotgia,
la bellesa revolta i ambigua, car se’l reconeix
per l’estrella que du al front, per la sorra de l’infinit

sota la llengua.
Ah, dominar-lo, pensa ell, perquè només amb el Tigre
pot començar la poètica del Bestiari de la qual
sóc responsable.

I cau de genolls sota les potes del Tigre, suaus com el cel.
El somia mentre dorm. Veu: el Tigre va cap a la torre
que antany fou un laberint, però el temps
i les bèsties del temps desferen aquest símbol impúdic

d’obstinació i irracionalitat.
Ara està preparat, perquè la seua ànima ha arribat
fins a l’espill dels estels, s’hi ha quedat a viure i el somia,
mentre vaga moribund pel rastre que ha deixat

cap al següent cau infecte. Es veu el rastre
per on ha marxat, ha canviat d’idea, ha sentit la crida i
ha arrencat a córrer enfollit cap al poeta que dorm
i crea una poètica sobre ell.

Una poètica sobre la mort, això és, oh Déu,
l’autèntica imatge del món que es desfà i de nou
es recompon.

Els tigres engabiats necessiten ser lliures i la manera d'alliberar-los aquest tigres de Joan Navarro és visitar la seua pàgina de tant en tant i anar-los descobrint un a un

Comentaris