Un poema de María Lado

María Lado (1979, Cee, A Coruña) va venir a Zadar a les VI Jornades de les Llengües i Cultures Iberoromàniques i ens va recitar alguns dels seus poemes. A mi em va agradar especialment aquest que ara he traduït, que em sembla una delícia (entre la meua versió i el poema original de María, enganxe un vídeo de la seua visita a Zadar en què recita aquest i altres poemes):

per a l’oceà

tu només eres un nen amb xancletes vermelles que l’arena soterrava,

un braç penjat amb força de la meua falda morada

tinc por de les bestioles, mama, de les bestioles de la mar

i amb la força d’un gegant t’agafaves a la tela.

només així deixaves que la mar et llepara, sense avançar, les cames,

clavats tu i jo davant de la línia per on s’escapava la vesprada.

mentre es mullava la vora de la falda amb les randes de la mar

tu

...te’n recordes d’això? eres només un xiquet

a recer de la muntanya de mallou,

tots dos érem menudets, com les caragoles, a l’arenal ajagut

un dit de brisa recorria les nostres costes

i pentinava les herbes d’enamorar a l’espatlla de la platja

i aquelles altres plantes, mama, aquelles que són cuetes de conill

són, sí. són.

i quan es mouen així és perquè els conills estan contents

estan

te’n recordes? el vaig escriure davant de la mar

ets ací en aquest poema, veus?

i mamà també

i la mar

i les bestioles de la mar?

també, i les cuetes de conill

tots aquí dintre d’aquest poema, en aquesta ampolla, ací posats construint un record d’aquest dia

la tires a la mar, amor meu?

però callaves, agafat a la falda que la brisa prenyava.

i on anirem?

on ens duga la mar

i tornarem?

no ho sabem

i tu seràs amb mi?

fins a l’últim vers.

des de la riba la veiérem marxar. tu i jo, des de l’altra banda del poema,

te’n recordes?

(poema perdut en una ampolla)

para o océano
ti eras só un neno de fanequeiras vermellas que a area enterraba, 
un brazo fortemente prendido da miña saia morada

teño medo dos bichos, mami, dos bichiños do mar
e con forza de xigante collíaste da tea.

só así deixabas que o mar che lambese, sen avanzar, as pernas, 
cravados ti e eu fronte a liña pola que a tarde escapaba.
mollándose o rodo da saia coas puntas do mar 

ti
… acordaste diso? eras só un neno 

ao abrigo do monte de mallou
os dous éramos pequeniños, coma as caramuxas, no areal deitado
un dedo de brisa percorrendo as nosas costas 
peiteando as herbas de namorar no lombo da praia 

e esas outras prantas, mami, esas que son rabiños de coello
son, si. son.
e cando se moven así é porque os coellos están contentos
están

lémbralo? eu escribira fronte ao mar 

estás aquí neste poema, ves?
e mamá tamén
e o mar
e os bichiños do mar?
tamén, e os rabiños de coello

todos aquí dentro deste poema, nesta botella, aquí metidos construíndo un recordo deste día

bótala ao mar, meu amor?

pero calabas, agarrado á saia que a brisa preñaba. 
e a onde iremos?
a onde o mar nos leve
e habemos de volver
non sabemos
e ti estarás comigo?
ata o último verso.

dende a ribeira vímola marchar. ti e máis eu, do outro lado do poema,

acórdache?

(poema perdido nunha botella)

PS: El poema m'ha causat un problema de traducció que vull esmentar. En un moment determinat hi apareixen unes "herbas de namorar" que a mi em va semblar tan bonic que ho vaig traduir literalment: "herbes d'enamorar". Després vaig saber, gràcies a María, que si en compte de deixar-me dur per la bellesa del sintagma, haguera buscat una mica, hauria trobat que el que en gallec es diu '"herba de namorar", és una planta herbàcia anomenada "gasó alpí" en català i el nom científic de la qual és Armeria maritima. Em vaig quedar ben despagat amb la traducció correcta, ho he de confessar.  A més, en un poema que passa vora mar, amb una planta que en llatí és "marítima", per què ha d'aparèixer aquest emprenyador adjectiu muntanyenc en català? He buscat i rebuscat i no he trobat una altre nom per a aquesta planta. Finalment, he decidit deixar el poema amb les herbes enamorades (i n'assumisc els riscos i els desacords que se'n puguen derivar).

Un matoll de gasó alpí o "herba de namorar"
(Imatge agafada de la xarxa)