Trobada iberoromànica de poesia

El professor José Enrique Gargallo m'ha convidat a participar el proper dilluns en la primera Trobada iberoromànica de poesia de la Universitat de Barcelona (la informació concreta la teniu al post anterior), que té l'objectiu de reunir poetes en algunes de les llengües romàniques que es parlen a la Península Ibèrica. Aquest any, que només és el primer, hi participarem representants de les llengües més visibles (o grans, o amb més parlants, digueu-ne com vullgueu): gallec, català, portuguès, castellà. Espere que aquesta primera trobada siga un èxit i que l'any que ve hi participen poetes en totes les llengües iberoromàniques (asturians, aranesos, aragonesos, mirandesos). Sé que si fóra per part de Gargallo així seria.
Cadascun dels poetes ha aportat un poema que, com a únic requisit a més de la brevetat, havia de contenir la idea de temps cronològic i meteorològic. El dilluns tindrem tot un matí per explicar el per què d'aquests versos i per què amb aquelles paraules en concret. És a dir, el dilluns respondrem les preguntes més difícils.
La Trobada, que du el títol ben suggerent de "l'amor per la paraula viva", té els alumnes del professor Gargallo com a públic potencial, tot i que tothom que vullga hi pot assistir i des d'ací faig una crida perquè us hi acosteu. El marc, doncs, és el d'un curs impartit per un professor de filologia, un etimòleg, que explica la "història dels mots" als seus estudiants. Per això se'ns demana als poetes que expliquem la història privada de les paraules que hem posat als poemes.
La idea em sembla preciosa. Un filòleg, que és un amador de les paraules, convida quatre poetes, que també són gent a qui se suposa una relació íntima amb els mots, a parlar d'aquest amor i a fer-ho no dins l'àmbit d'una classe de literatura, sinó d'una classe d'etimologia, és a dir, sobre l'origen de les paraules. Hi ha un altre aspecte que vull destacar, que és la iberoromanicitat de la idea. En aquest estat on ens veiem obligats a estar sempre vigilants als atacs que rebem els parlants d'algunes llengües (i més que hauríem de vigilar), també hauríem d'estar a l'aguait sempre per celebrar aquelles iniciatives que aposten sincerament per la relació cordial i respectuosa entre llengües. Cal celebrar que siga un professor de Barcelona (al vídeo que adjunte el presentador li canvia el nom al nostre amic) nascut a la part aragonesa del País Valencià, capaç d'expressar-se en moltes llengües romàniques (no només les peninsulars), qui ens convoque a Alfonso Alegre, Olalla Cociña, Márcio Catunda i jo mateix (i l'any que ve seran altres poetes) a parlar de poesia i de paraules iberoromànicament.



Comentaris