Terra roja de Cesare Pavese



TERRA ROSSA

Terra rossa terra nera, 
tu vieni dal mare, 
dal verde riarso, 
dove sono parole 
antiche e fatica sanguigna 
e gerani tra i sassi - 
non sai quanto porti 
di mare parole e fatica, 
tu ricca come un ricordo, 
come la brulla campagna, 
tu dura e dolcissima 
parola, antica per sangue
raccolto negli occhi; 
giovane, come un frutto 
che è ricordo e stagione - 
il tuo fiato riposa 
sotto il cielo d'agosto,
le olive del tuo sguardo 
addolciscono il mare, 
e tu vivi rivivi 
senza stupire, certa 
come la terra, buia 
come la terra, frantoio 
di stagioni e di sogni 
che alla luna si scopre 
antichissimo, come 
le mani di tua madre, 
la conca del braciere.


TERRA ROJA

Terra roja, terra negra,
tu véns del mar,
del verd abrusat,
on hi ha paraules
antigues i afany sanguini
i geranis entre els còdols –
no saps quant dus
de mar, paraules i afany,
tu, rica com un record,
com el camp erm,
tu, dura i dolcíssima
paraula, antiga per la sang
recollida dins els ulls;
jove, com un fruit
que és record i estació –
el teu alè reposa
sota el cel d’agost,
les olives del teu esguard
endolceixen el mar,
i tu vius, revius
sense sorprendre, segura
com la terra, fosca
com la terra, trull
d’estacions i de somnis
que a la lluna es descobreix
antiquíssim, com
les mans de ta mare,
la conca del braser.

Comentaris