Fa algunes setmanes vaig rebre a casa el primer número d'un nou invent literari: Superna, una plagueta sobre poesia i traducció coordinada per Lluís Servera Sitjar des de Palma. Superna fa referència a una vall de Puigpunyent que esmenten diversos autors mallorquins, com Salvador Galmés i Bartomeu Fiol, a qui va dedicat aquest primer número, i també Àngel Terron. L'artefacte és un plec de 68 pàgines d'aspecte tirant a clàssic i que inclou textos sobre Fiol i Galmés, el poema en què Fiol esmenta la susdita vall i traduccions d'autors clàssics com Paul Verlaine, Alda Merini o Marina Tsvetàieva i d'altres que, almenys per a mi, són un descobriment com el poeta Jenan Selçuk del Xipre turc, que trobem a la secció "Poetes illencs de la Mediterrània" o Badia Kasghgari, poeta de l'Aràbia Saudita. Entre els traductors trobem els noms del mateix Fiol, de Gabriel de la T. Sampol, Antoni Clapés i altres de més joves com Laia Martinez i Lopez o Lucia Pietrelli.
La plagueta es clou amb dos sonets d'Àngel Terron: aquell en què esmenta "la vall superna" i un altre dedicat a Bartomeu Fiol. Tot plegat, és un descobriment continu, il·lustrat amb elegància per Lluís Hernández Al·lés.
A la primera pàgina, hi trobareu un pòrtic que és una declaració d'intencions preciosa i precisa on es defineix la tasca dels traductors de poesia d'aquesta manera:
"Traduir és triar, enyorar el sentit primigeni dels mots, llegir la fondària dels mots, traçar caminois inacabables de sentits. Amb l'intent de traduir volem obrir-nos al món, esterrossar les altres literatures per sembrar-les dels nostres verbs vincladissos, dels nostres adjectius acostumats a la resistència.
Traduir és pensar. I la tasca dels pensadors, aquells que ponderen, pesen, reflexionen sobre el que és i el que no és, sobre el que cal esperar o no, sempre hi tendrà cabuda. Així com hi ha llenguatge, hi ha la filosofia del llenguatge, així com hi ha poesia, hi ha la filosofia de la poesia mateixa, així com hi ha traducció, hi ha la filosofia de la traducció. No només cal fer, cal pensar sobre el que feim."
Després d'això, només em queda convidar-vos a que, si teniu ocasió, paladegeu aquesta superba Superna. Heus ací, a manera de tast, el poema de Bartomeu Fiol en record del llibreter Rafel Jaume en què s'esmenta aquesta vall que desconec i que ja vull conèixer:
TU QUE HAS PALADEJAT SUPERNA
(IN MEMORIAM RAFEL JAUME)
Tu que has paladejat Superna
-i tants colors, i tantes olors, i tants intents-,
discret company, fràgil company,
el teu senzill oferiment -"Aquí me tens,
volent alçar-me, fart del jaç"-,
ja tocat d'ala, de per tot entubat
i amb un costat enferritjat
-les jeux sont faits, rien ne va plus-,
ens deixa més que mai destarotats,
fermats al fet, fermats al tat
-tan pudorós, tan encongit-
que hom no ha sabut
-que dona no ha sabut-,
a despit d'una estassada d'anys i panys,
-donar resposta,
a no sé on, a la Soledat.
Molt més que les paraules
ens has volgut donar.
I potser no ho hem entès.
Molt més que les paraules
t'hauríem de tornar.
I no en sabrem, segur que no.
Comentaris