El calamar de Ferrater




Un poema de Gabriel Ferrater:

LITERATURA

Tan vehement, va dir-se un calamar, 
faig el ridícul: un raig fi de tinta 
ja desvia aquests monstres, ben poc crítics. 
Perduda l'abundància del cor, 
va descobrir la voluptat formal: 
mentir-se objectivat en l'arabesc 
i fer-s'hi encara veure, subjectiu. 
De l'urc de no amagar-se gaire, en deia 
sinceritat:: de la por de trobar-se 
massa exposat, sentiment de l'estil. 
Lliurat a l'esperança que els espasmes 
de l'aigua li anirien a favor, 
deia fe en el llenguatge. Va morir 
devorat: l'inefable el va temptar.


I un poema-resposta-joc que vaig escriure fa molt de temps i que està publicat al meu llibre Tríptic d'un carrer:

versos urgents.
el calamar
de Ferrater
em percudeix 
tots dos timpans
amb un bastó.

com si mil corcs
em perforaren
els cavallons
pels quals s'escolen
les deus urgents
de símils bells
de colors clars.

literatura?

Comentaris

Uau. Dos grans poemes junts per l'aniversari de Ferrater!