 |
| Foto: Ana Borja |
Verona és una ciutat bellíssima, amb un patrimoni monumental impressionant i molta literatura. Catul que hi va nàixer a prop, poeta de l'amor i l'odi, Dante, que ens mira des dalt del seu pedestal a la Piazza dei Signori, darrere de la bulliciosa piazza delle Erbe, uns senyors que eren els Della Scala, que donaren al poeta florentí el primer refugi:
Lo primo tuo refugio e'l primo ostello
sarà la cortesia del gran Lombardo
che'n su la scala porta il santo uccello;
ch'in te avrà sí benigno riguardo
che del fare e del chieder, tra voi due,
fia primo quel che, tra li altri, è più tardo.
(Paradiso, XVII, v.70).
Verona és, és clar, la ciutat de
l'amor i de dos amants, Romeu i Julieta, que van trobar en Shakespeare el
millor cantor i en Franco Zeffirelli el cineasta més literal, i que han viscut
la seua tragèdia centenars de milers de vegades en funcions teatrals i
adaptacions cinematogràfiques de tota mena. A Verona, com tothom sap, es poden
visitar els llocs on es va desenvolupar aquesta tràgica versió del mite de
Píram i Tisbe. Els amors amb final tràgic, de fet, són una de les constants més
tenaces de la història de la literatura i en podríem fer un llistat ben llarg,
com els dels amants il·lustres dels tapissos que veu Tirant en entrar al palau
de l'emperador de Grècia, pare de Carmesina, o el de Dante al cant cinquè de
l'Infern. Així doncs, a Verona es poden visitar els llocs històrics on va
succeir una història que és un lloc comú de la literatura. Si hi ha una base
històrica del relat de Romeu i Julieta, que tot podria ser, el que és segur és
que els racons que visitem com a escenaris del mateix són ficticis. És a dir,
que els suposats fets no podien haver passat allà, per molt que les pedres
siguen de veritat. La mamella de bronze de Julieta i les pintades grotesques
que omplen el pati del seu palau són l'escenari fictici d'una història
fictícia. Pura literatura. I això és el que resulta més fascinant, perquè al
remat ocorre que una ciutat bellíssima que posseeix un patrimoni monumental
immens, des de l'Arena a la Torre dei Lamberti o els jardins Giusti i els
ponts que creuen l'Adige, necessita un relat que òmpliga de vida els poderosos
carreus. La sort que té és que es tracta d'un dels millors relats possibles.
No
hi ha món fora dels murs de Verona, diu Romeu, però el món que hi ha a dintre
està fet de paraules, de literatura.
Comentaris