Ahir de tornada a València amb l'últim Euromed vaig llegir el llibre Violacions de Lucia Pietrelli que va guanyar l'edició de 2011 del premi Bernat Vidal i Tomàs de Santanyí. Aquest és el primer llibre que Lucia escriu en català, tot i que ja havia publicat Fúria a la col·lecció La Cantàrida, un llibre escrit en italià i traduït en col·laboració amb Jaume C. Pons Alorda. Jo sempre he admirat molt la gent que és capaç d'entrar fins al moll de l'os d'una altra llengua, fins al punt d'escriure-hi bona poesia. Lucia ho fa i n'extreu una poesia penetrant, amb imatges molt potents, feridora, brillant.
La violència del pes, les plomes
La violència de la frontera retallada amb llana aspra,
de l'origen, del somni esclau de la distància
La violència blanca per l'amnèsia del llençol
La violència de les reparticions, l'esquelet en ossos,
la gravetat en penetracions, el cervell: mossegades
La violència del matalàs amb clivells fugitius
La violència dels traus al cos
La violència del retard, de no saber-me duplicada,
de veure'm respirant, de no viure'm guardada
Comentaris