Un altre poema d'Antun Branko Šimić
SMRT I JA
Smrt nije izvan mene. Ona je u meni
od najprvog početka: sa mnom raste
u svakom
času
Jednog dana
ja
zastanem
a ona raste dalje
u meni dok me cijelog ne proraste
i stigne na rub mene. Moj svršetak
njen
pravi je početak:
kad kraljuje dalje sama.
LA MORT I JO
La mort no és fora de mi. Ella és dins meu
des del principi: creix amb mi
a cada moment
Fins
que un dia
jo m’ature
i ella continua creixent
en mi fins que em supera del tot
i s’enganxa al meu caire. La meua fi
és el seu principi ver:
quan endavant regna tota sola.
quan endavant regna tota sola.
Comentaris
Gràcies per oferir-nos poemes d'altres sensibilitats.
Salut i poesia.
Gràcies per la visita.