La mort i jo


Un altre poema d'Antun Branko Šimić

SMRT I JA

Smrt nije izvan mene. Ona je u meni
od najprvog početka: sa mnom raste
u svakom času
                        Jednog dana
ja zastanem
                  a ona raste dalje
u meni dok me cijelog ne proraste
i stigne na rub mene. Moj svršetak
njen pravi je početak:
                             kad kraljuje dalje sama.

LA MORT I JO

La mort no és fora de mi. Ella és dins meu
des del principi: creix amb mi
a cada moment
                        Fins que un dia
jo m’ature
                 i ella continua creixent
en mi fins que em supera del tot
i s’enganxa al meu caire. La meua fi
és el seu principi ver:
                               quan endavant regna tota sola.
                        

Comentaris

Calpurni ha dit…
Fa pensar...
Gràcies per oferir-nos poemes d'altres sensibilitats.
Salut i poesia.
Sif ha dit…
Sí, Calpurni, és una interessant represa del tema tan quevedià o peremarquià de la pròpia mort que cadascú arrossega.
Gràcies per la visita.