 |
| Sant Donat de Zadar |
Zadar ha estat port i per tant punt de trobada i d'enfrontament de gent i pobles al llarg de la història. Els orígens de l'enclavament es remunten a molt abans de l'arribada de l'imperi romà a Dalmàcia, però és Roma qui la va convertir en la ciutat que encara és avui, qui li va donar l'esquelet que encara conserva. Aquest esquelet romà, després de vicissituds sovint doloroses, ha estat amagat, transformat, deturpat, restaurat, reaprofitat, desgastat segons les circumstàncies i els interessos dels ciutadans o dels seus mandataris.
Com va passar a la resta de ciutats de l'imperi, en caure aquest les pedres de la ciutat romana van servir per a altres necessitats. Avui en dia, moltes d'aquestes pedres encara es veuen. Fragments de columnes, carreus, capitells, làpides, estan repartides per tota la ciutat. Un cas paradigmàtic, però, és el de l'església de Sant Donat (segle IX), als peus de la qual es veuen trossos de columnes i carreus que apuntalen la base de l'església. L'estiu passat, Nikola Vuletić, va fer una conferència a Gandia i ens va parlar de la història de la ciutat de Zadar. Per parlar del passat romà de la ciutat i de la presència d'aquestes pedres repartides arreu de l'entramat urbà va utilitzar una imatge que li he amprat per escriure aquest poema. Si Roma és l'esquelet de Zadar, com és l'esquelet d'aquesta Europa reumàtica en què vivim, les seues restes són els ossos de la ciutat.
ELS OSSOS DE LA
CIUTAT
Un món antic corria
com un riu
subterrani per
criptes i rebosts
sota una allau de
cases i mercats.
I es va enfilar com
la parra al cobert
el seu llegat, els
capitells somreien
amb dents corínties
als temples nous,
i les columnes es
feien vertebrals,
arrels com dits que
sostenen muralles,
deixant arreu pistes
per a arqueòlegs,
amagades als ossos de
la ciutat,
o com atlants que
aguanten bombardeigs
i tremolors, o
talment esquelets
al paviment dels
altars derruïts
que només són records
de rius de sang.
 |
| Detall dels ossos de la ciutat |
Comentaris