Tomas Tranströmer

Em vaig comprar el llibre a la llibreria La Tralla de Vic, una vegada que vaig visitar l'amic Biel Barnils, que ja havia recomanat aquesta traducció del poeta suec Tomas Tranströmer al seu blog. El llibre havia eixit en 2007 i el bitllet de rodalies que hi he trobat aquest matí em recorda que el vaig comprar en agost de 2008, el dia 12. El vaig llegir de tornada a casa i vaig trobar que Biel, de nou, m'havia recomanat un poeta extraordinari que, a més, altres amics reivindicaven. Ara que ha guanyat el Nobel, torne a buscar el llibre i hi trobe el bitllet de tren i l'enganxina amb el preu que em recorden el moment concret en què el vaig comprar i el vaig llegir per primera vegada. Massa sovint passa que ens quedem amb el bon record d'un llibre, sabem que ens va agradar i fins i tot sabem quan el vam comprar, i gràcies a qui, però oblidem els versos concrets que ens van fer assentir amb el cap, tot pensant, "què bo", o somriure o emocionar-nos o estremir-nos, o... Celebre que li hagen donat el Nobel a aquest poeta suec, perquè això m'ha fet tornar a buscar La plaça salvatge a la prestatgeria, i tornar-lo a llegir. I també ho celebre, perquè ara, un cop demostrat l'encert de la gent de Perifèric i sobretot de la traductora Carolina Moreno Tena, podem esperar que llegirem més poemes de Tomas Transtömer com aquest.

L'ESTACIÓ

Un tren ha entrat. S'arrenglera, vagó rere vagó,

però cap porta no s'obre, ningú no puja ni baixa.

Però, en té, de portes? A dins hi ha un formigueig

de gent reclosa que es belluga d'un cantó a l'altre.

Miren fixament a fora per les finestres immutables.

I a fora un home recorre el tren amb un martell.

Colpeja les rodes, un campanejar suau. Tret d'aquí!

Aquí el so creix desmesuradament: un cop de llamp,

un toc de campanes de catedral, o de regata mundial

que enlaira el tren sencer i el pedram moll de la contrada.

Tot canta. Ho recordareu. Continueu el viatge.