Vojislav V. Jovanović (1940, Niška Banja,
Sèrbia) és un poeta i narrador serbi de llarga trajectòria que no és membre de
cap associació. Ha estat traduït a diverses llengües. En català, es van
incloure tres poetes seus en versió meua i de Boško Habuš, al número 12 de la
revista Pèl Capell, dedicada a la
poesia sèrbia actual.
GROBLJA
Kad mine dan, blede lune zrak, tamo, iza
planina crnih oštra stenja, osvetli u
potaji,
poda mnom, pojas pocepani ašova mnogih
iskopane zemlje, počne da se osipa grba
grudvica masne ilovače podno stopala
mojih,
bujicu čineć, i viče, na sav glas doziva
tebe.
A ti ćutiš. Tad prestane, pred tvrdim
zidom
neme navike zatvorenih vrata svetlost,
kiša,
koja obnoć preko spokojnih grba crnih raka
vlagu baca na mrtvi usek dana, kroz splet
tela gustih trava, palih sred rake
iskopane,
i kažem. Već do kolena mi uzrastoše
groblja,
a ona podanički ližu mi ruke, moleći
ljubav,
i podmirena mirno leže uz stopala moja.
CEMENTERIS
Al capvespre, la pal·lidesa de la
lluna, enllà de
muntanyes negres de roques esmolades,
il·lumina per sota, en secret, una
faixa tallada per moltes pales
de terra excavada; comença a desfer-se
el gep
d’un terròs d’argila greixosa sota els
meus peus,
i crea un torrent, i crida, a plena veu
et crida.
I tu calles. Llavors la llum s’acaba
davant de la paret dura
del costum mut de les portes tancades,
la pluja
que humiteja de nit els geps en pau de
les tombes negres,
a la gorja morta del dia, a través de
l’embolic de cossos
d’herbes atapeïdes, caigudes enmig de
la tomba excavada,
i dic: Els cementeris ja han pujat fins
als meus genolls.
i em llepen servilment les mans
demanant amor
i jauen quiets al costat dels meus peus.
Comentaris