 |
| La Universitat vista des d'un ferri. Foto: A.B. |
Fa alguns dies que he tornat a la Universitat de Zadar, on ja fa cinc anys que treballe. L'edifici principal de la Universitat, des d'on escric ara, està ben a prop del mar. Tan a prop, que és fa difícil concentrar-se i no quedar bocabadat davant l'espectacle continu que és la mar solcada pels vents, els ferris, els velers i les embarcacions de pesca, la mar amb núvols baixos que no deixen veure les illes, com la d'aquest matí, la mar espurnejant al sol de la vesprada, la mar sota un cel encés en qualsevol de les espectaculars postes de sol.
La mar, les illes i el sol crepuscular estan molt a prop de la Universitat. O millor dit, just davant, a tres metres, perquè la Universitat ocupa una antiga escola que estava a primera línia de mar, al passeig marítim.
Imaginar un passeig marítim ocupat per facultats i escoles és demanar-li molta imaginació a un valencià d'un poble de platja. I encara avui, cinc anys després em sorprén l'espectacle gratuït del crepuscle que diria Estellés. Un espectacle que sempre he tingut por o respecte o precaució alhora de mirar de descriure'l, tot i que al remat no faig que parlar-ne.
Una bona manera de defugir la descripció és interposar una altra veu. En aquest cas la del poeta i narrador italià Tiziano Scarpa que fa uns anys va visitar Zadar i va escriure un llibret de poemes que era un recorregut turístic per tota la ciutat. Al poema es parla de la Facultat de Filosofia de Zadar perquè, de fet, aquesta universitat abans de ser-ho de ple dret va ser durant dècades una extensió, primer de Zagreb i després de Split, dedicada a l'estudi de les humanitats: art, història, filologia i, és clar, filosofia, com fantasieja el poeta venecià.
Aquesta universitat, doncs, és molt jove, tot i que té certa tradició pel que fa als estudis de lletres, impulsats en el seu moment pel gran escriptor croat del segle XX, Miroslav Krleža, que va ocupar càrrecs d'importància que li permetien controlar la vida cultural i acadèmica de la Iugolàvia de Tito i que té un bust a la porta principal. Malgrat aquesta joventut universitària, els zadarencs es vanten de ser la ciutat de l'actual Croàcia que va contemplar el naixement de la primera universitat medieval que es va fundar el 1396 sota domini venecià al monestir dels dominics, l'església del qual és encara avui molt a prop de la nova universitat.
L'edifici actual és més nou, precisament una escola de finals del segle XIX, que s'aboca literalment a la mar i les illes del davant, cosa que diga el que diga Scarpa, no fa que siga més fàcil treballar-hi, tot i que potser sí que l'encerta quan diu que convida a filosofar.
Aquesta universitat, doncs, és molt jove, tot i que té certa tradició pel que fa als estudis de lletres, impulsats en el seu moment pel gran escriptor croat del segle XX, Miroslav Krleža, que va ocupar càrrecs d'importància que li permetien controlar la vida cultural i acadèmica de la Iugolàvia de Tito i que té un bust a la porta principal. Malgrat aquesta joventut universitària, els zadarencs es vanten de ser la ciutat de l'actual Croàcia que va contemplar el naixement de la primera universitat medieval que es va fundar el 1396 sota domini venecià al monestir dels dominics, l'església del qual és encara avui molt a prop de la nova universitat.
L'edifici actual és més nou, precisament una escola de finals del segle XIX, que s'aboca literalment a la mar i les illes del davant, cosa que diga el que diga Scarpa, no fa que siga més fàcil treballar-hi, tot i que potser sí que l'encerta quan diu que convida a filosofar.
 |
| El bust de Krleža (Imatge pescada de la xarxa) |
LA FACOLTÀ DI FILOSOFIA
1.
Facile studiare filosofía
lungo l’Obala kralja Petra Krešimira,
a tre metri del mare!
La Filozofski fakultet è orientata
fra il sud e l’ovest. L’apice è la fine.
Pensate che esperienza, per la mente,
alzare gli occhi da Platone o Leibniz
e vedere fuori dalla finestra
la gemmazione solare dell’acqua,
la luce sbricciolata
che pigola sulla punta delle onde.
Qualunque assioma, tesi,
sillogismo, trattato,
verranno sottoposti a dura critica.
Dovranno dimostrarsi
all’altezza di questo panorama.
2.
Ponete mente alle sardine vive
che boccheggiano a bordo
attraversando lo Zadarski kanal
su un peschereccio lento.
Guardano per la prima e ultima volta
questo mondo di sopra:
il cielo stranamente
senza nessun soffitto,
la faccia da vicino
del loro pescatore,
che gli ha dato la possibilità
di salire a vedere il paradiso.
Prima non lo sapevano
nemmeno che esistesse.
Guardano a bocca aperta.
l’aria così leggera.
le nuvole. La costa.
e quel palazzo, l’università.
la filosofia. Il nu–
Què fàcil estudiar filosofia
a l’Obala kralja Petra Krešimira
a tres metres del mar!
La Filozofski facultat està orientada
entre el sud i l'oest. L'àpex és el final.
Penseu quina experiència, per la ment,
alçar els ulls de Plató o Leibniz
i mirar fora de la finestra
la gemació solar de l'aigua
la llum esmicolada
que piula a la cresta de les ones.
Qualssevol axioma, tesi,
sil·logisme, tractat,
seran sotmesos a una dura crítica.
hauran de demostrar que són
a l'alçada d'aquest panorama.
2.
Poseu-vos al lloc de les sardines vives
que boquegen a bord
mentre travessen el Zadarski kanal
sobre un lent pesquer.
Miren per primera i última vegada
aquest món de dalt:
el cel estranyament
sense cap sostre
la cara propera
del seu pescador,
que els ha donat la possibilitat
d'eixir a veure el paradís.
Abans ni tan sols sabien
que existia.
Miren bocabadades.
L'aire tan lleuger.
Els núvols. La costa.
I aquell edifici, la universitat.
La filosofia. El no-
Comentaris
Això de treballar i estudiar a la vora del mar pot ser bo o dolent, segons les circumstàncies, els estats d'ànim a la capacitat d'abstracció que es pugui tenir, coses sempre personals. A mi, per exemple, la contemplació del mar em relaxa i m'aporta serenor... però mai no he tingut la teva experiència, de manera que no sabria dir quines serien les conseqüències en el meu cas.