Antun Branko Šimić (Drinovci kod Gruda, 18 de novembre de 1898-Zagreb, 2 de maig de 1925) va escriure durant la seua curta vida alguns poemes que han esdevingut clàssics de la poesia croata contemporània. El seu expressionisme una mica ingenu té una estranya màgia que he mirat de traslladar al català en aquesta versió.
OPOMENA
OPOMENA
Čovječe pazi
da ne ideš malen
ispod zvijezda!
Pusti
da cijelog tebe prođe
blaga svjetlost zvijezda!
Da ni za čim ne žališ
kad se budeš zadnjim pogledima
rastajao od zvijezda!
Na svom koncu
mjesto u prah
prijeđi sav u zvijezde.
da ne ideš malen
ispod zvijezda!
Pusti
da cijelog tebe prođe
blaga svjetlost zvijezda!
Da ni za čim ne žališ
kad se budeš zadnjim pogledima
rastajao od zvijezda!
Na svom koncu
mjesto u prah
prijeđi sav u zvijezde.
ADVERTIMENT
Ves atent, home,
de no caminar minvat
sota els estels!
Deixa
que tot sencer et travesse
la plàcida llum dels estels!
Que sense cap mena de recança
quan amb els darrers esguards
t’acomiades dels estels
Que en la teua fi
en lloc de pols
et tornes tot estels!
Comentaris