Animal de records




Si bé ho mire, m’agrada Estellés pels mateixos motius que m’agraden altres descobriments de l’adolescència, com ara les primeres pel·lícules de Tarantino que es van estrenar quan feia allò que en dèiem BUP o les cançons de Led Zeppelin que feia gairebé tant de temps que s’havien escrit com alguns dels millors poemes del de Burjassot: per fidelitat. L’adolescència és aquell temps en què anem forjant a colps de mall el propi criteri i, sovint, en mirar enrere ens fa vergonya reconèixer que escoltàvem certes coses, que ens agradaven certes músiques i pel·lícules, que vestíem de certa manera. No és el cas de la poesia d’Estellés, ni de Led Zeppelin, ni de Tarantino (l’altre dia a la Filmoteca d’Estiu de València vaig comprovar que Pulp Fiction envellia molt bé), que han superat totes les passades pel sedàs dels anys.
La poesia d’Estellés, en mans d’un adolescent de l’Horta, era una enginy inacabable. Servia per a moltes coses, se n’eixia de les cotilles engorroses del comentari de text, tenia un vers per a cada ocasió, s’entenia (o et deixava pensar que l’entenies) de manera immediata, i alhora era prou complexa per si, pedant i amb el plaer de fer-se l’erudit, hom pretenia descobrir-hi referències ocultes. Una vegada, un crític em va dir que Estellés era un poeta magnífic perquè parlava de tantes coses que se’l podia posar en qualsevol antologia temàtica que hom inventara.



La poesia d’Estellés no valia només per forjar-se un criteri, sinó per entendre la vida, una vida, la mort i, també, el país, la ciutat, la comarca, el passat i el present, els silencis dels avis, la lluita dels pares, l’amor i el sexe, els altres poetes, la importància de les formes, el plaer per l’exabrupte, el gust per les coses boniques, efímeres o immarcesibles, i tantes altres coses. Estellés, que és un poeta de les sensacions a flor de pell, o que es claven a la carn, poc cerebral i molt visceral, em va donar un GPS de totes les coses vistes des d’un poble molt proper al meu que després m’havia de servir per a caminar pel món, segur de reconèixer qui em parlava de coses importants i qui em volia prendre el pèl. Aquestes coses, quan un és un adolescent aspirant a poeta, són d’agrair. Avui que fa anys l’evoque amb un poema d’aquells que ja no puc llegir amb distància, perquè forma part d’alguns records molt estimats, de les meues coses.





DEMÀ SERÀ UNA CANÇÓ
                             Ab dol, ab gauig, ab mal, ab sanitat
                                                               PERE MARCH
Animal de records, lent i trist animal,
ja no vius, sols recordes. Ja no vius, sols recordes
haver viscut alguna volta en alguna banda.
Felicitat suprema, l’hora d’escriure els versos.
No els versos estellats, apressats, que escrivies,
sinó els versos solemnes —solemnes?— del record.
Et permets recordar amb un paisatge i tot:
les butaques del cine, el film que es projectava,
del que no vàreu fer gens de cas, està clar;
i evoques l’Albereda, les granotes del riu,
les carcasses obrint-se en el cel de la fira,
tota València en flames la nit de Sant Josep
mentre féieu l’amor en aquella terrassa.
Animal de records, lent i trist animal,
ara evoques i penses la carn fresca i suau
per on les teues mans o els teus besos anaven,
la glòria d’unes teles alegres i lleugeres,
els cavallons de teules rovellades, la brossa
que creixia, adorable, de sobte, entre unes teules.
Animal de records, lent i trist animal.


Comentaris

La poesia és un bon GPS per anar per la vida, sens dubte!
Roser Caño Valls ha dit…
Hola Pau! Enrecorda't d'enviar-me la teva biografia i una foto pel llibre d'entrevistes del bloc Antaviana. Adreça: rcanovalls.blogspot.com

Gràcies!

Bon homenatge a Estellés!
Sif ha dit…
I tant Víctor, salutacions.
Arlequí, tornem de les vacances a poc a poc. Ben aviat ho tindràs.
Xavier Aliaga ha dit…
Excel·lent entrada, aquest creuament d'experiències ben contades. I el poema és magnífic.
Sif ha dit…
Gràcies, Xavier. És un gran poema, certament. Recorde que el tenien penjat a la paret a Camot quan hi vam anar.
Salut!
Xavier Aliaga ha dit…
No havia caigut amb això. Ara el poema em servirà de recordatori d'un dia molt gratificant. Salut!!
Sif ha dit…
També tenen aquesta funció els poemes, és el que intentava dir amb la meua entrada. Salut!