Juliol ha passat com una exhalació entre festivals vociferants, poetes croats i presentacions gironines. No escric cròniques. Ara no. És el moment de deixar descansar aquest espai durant unes setmanes i buscar un racó de món amb pedres i mar. A Llançà, on Palau i Fabre estiuejava sovint, sobre un muret que separa el port de la platja, es troba aquest poema que parlant de la duresa de la pedra i de l'aigua, ens descobreix el nucli dur del fet poètic. Bones vacances.
 |
| Foto A. B. |
Comentaris