El passat 8 de juny Josep Lluís Aguiló va tancar les sessions del SEMPER a Barcelona i el proper dia 30 farà el mateix a València. A hores d'ara em sembla que ja hem explicat del dret i del revés què és aquest seminari i puc dir que estic molt content d'haver-hi aportat el meu granet de sorra per fer-ho possible i que espere que tinga continuïtat. A més, em fa una il·lusió especial aquesta darrera sessió perquè, al remat, serà l'única a la que podré assistir en viu i no a través de les cròniques dels companys i dels participants i hi retrobaré Josep Lluís Aguiló a qui vaig conèixer a Zadar ja fa un any i mig llarg.
En aquella ocasió, Josep Lluís va participar amb Jaume C. Pons Alorda en diverses activitats, entre les quals hi havia un taller de traducció. Un reduït grup d'estudiants va treballar amb Boško Habuš per traslladar al croat uns quants poemes d'Aguiló. Aquest poemes han estat publicats posteriorment a la revista Quorum. Un dels poemes que més ens va agradar és aquest inquietant Llumins que us deixe també en la versió croata:
LLUMINS
Volia escriure sobre la vida i la mort
o sobre el record i l’oblit.
De sobte vaig pensar en ella.
En com li agradava jugar amb foc.
Sempre portava a sobre una capsa de mistos
i els encenia de tant en tant.
Quan prenien eren com llamps
o llums de flash minúscules
que encenien alhora la mixtura i la seva cara.
L’habitació s’inundava d’olor de sofre
i els ulls ens llacrimaven ofesos.
La record com una prometea descalça.
Una figura d’origami d’extremitats plegades
a sobre el sofà i la flama a la mà.
Sempre portant una torxa minúscula.
Sempre intentant suportar el màxim de calor
entre l’índex i el polze d’empremtes esborrades.
Les celles arrufades per la concentració.
Jo en silenci, assegut al davant, espectador fascinat
de la lluita titànica entre el foc i la voluntat.
ŠIBICE
Želio sam pisati o životu i smrti
ili o uspomeni i zaboravu.
Odjednom pomislih na nju.
Kako se voljela igrati vatrom.
Uvijek je kod sebe imala kutiju šibica
i katkad ih palila.
Kad bi zaiskrile, bile su poput munja
ili sićušnih bljeskova
koji su u isto vrijeme obasjavali vrh šibice i njeno lice.
Sobu bi zapahnuo miris sumpora
i oči bi nam suzile povrijeđene.
Sjećam je se kao bose prometejke.
Njen lik, origami savijenih udova
iznad kauča i s plamenom u ruci.
I kako uvijek nosi sitnu baklju.
I kako je uvijek nastojala podnijeti maksimum topline
između kažiprsta i palca izbrisanih otisaka.
Obrve namrštene zbog koncentracije.
Ja, tihi gledatelj, sjedeći sprijeda,
očarano gledam titanski boj između vatre i volje.
Traducció de Boško Habuš, Marina Mavriček, Lucija Kačan i Ivana Mrmić
Comentaris