D'una visita a Split

Ahir vaig anar a Split a participar en una tertúlia que es fa cada dimarts des de la passada tardor. M'hi havia convidat Irena Delonga (Sinj, 1984), jove poeta que l'any passat va guanyar el premi Goran (el més important que es dóna a Croàcia a poetes joves), i que un dia va decidir amb altres amics que no podia ser que a Split "no s'hi fes res" sobre poesia. Això m'explicaven ella i altres participants en la tertúlia. El seu espai és, si no l'únic, dels pocs on la gent pot trobar-se cada setmana per parlar sobre versos. Potser que això tinga a veure amb una altra cosa que em comentaven altres participants: durant els anys de la immediata postguerra la poesia va quedar arraconada, perquè semblava que amb la prosa els autors podien expressar millor tot allò que tenien necessitat de dir. En canvi, m'explicaven, ja fa uns anys que torna a haver-hi molts poetes i que a ciutats on les tertúlies públiques havien desaparegut, hi ha gent, com Irena i els seus companys, que les van recuperant. La poesia sempre triomfa, diríem, i ens quedaríem tan amples.
Potser no tant, però aquestes impressions anotades després de dues hores de parlar sobre poesia catalana, entren més o menys dins del quadre de la literatura croata dels anys noranta que em vaig fent a poc a poc, en què la narrativa té un pes predominant sobre la lírica.

Tot això ho parlàvem en una sala del bar Ghetto, un local on sempre hi ha exposicions i actuacions programades i que en estiu ompli de visitants el pati de palau medieval que l'allotja. Aquest bar està ben al centre de Split, entre la part medieval i el Palau de Dioclecià, molt a prop de l'estàtua que Ivan Meštrović va dedicar a Marko Marulić, poeta èpic del Renaixement, considerat el pare de les lletres croates. Així, no gaire lluny d'aquest patriarca de bronze, em trobava ahir parlant de poesia catalana i de tot allò que els assistents van voler saber. Em van preguntar, és clar, sobre la llengua, sobre la relació amb la literatura castellana, sobre el Barça, sobre els meus coneixements de poesia croata i algunes altres coses. Entre resposta i resposta vaig llegir alguns dels poemes que, gràcies als traductors Tonko Maroević, Nikola Vuletić, Boško Habuš, Josipa Sokol i altres, tenia també en croat. Em vaig centrar sobretot en els autors contemporanis que hem publicat recentment a la revista Quorum, tot i que, com que estàvem en un lloc tan antic com Split, amb l'obra veïna de Marulić i a pocs metres d'una mar que en primavera s'ompli de veles i vents vaig començar la lectura amb tres cobles i la tornada del cèlebre poema d'Ausiàs March:

[VELES E VENTS...]

Veles e vents han mos desigs complir,
faent camins dubtosos per la mar.
Mestre i ponent contra d'ells veig armar;
xaloc, llevant, los deuen subvenir
ab llurs amics lo grec e lo migjorn,
fent humils precs al vent tramuntanal
que en son bufar los sia parcial
e que tots cinc complesquen mon retorn.

Bullirà el mar com la cassola en forn,
mudant color e l'estat natural,
e mostrarà voler tota res mal
que sobre si atur un punt al jorn.
Grans e pocs peixs a recors correran
e cercaran amagatalls secrets:
fugint al mar, on són nodrits e fets,
per gran remei en terra eixiran.

Los pelegrins tots ensems votaran

e prometran molts dons de cera fets;

la gran paor traurà a llum los secrets

que al confés descoberts no seran.

En lo perill no em caureu de l'esment,

ans votaré al déu qui ens ha lligats

de no minvar mes fermes voluntats

e que tostemps me sereu de present.
…

Amor de vós jo en sent més que no en sé,
de què la part pitjor me'n romandrà;
e de vós sap lo qui sens vós està.

A joc de daus vos acompararé.

[JEDRA I VJETRI...]

Jedra i vjetri ispunit će mi želje

varljivi slijedeći put lutanja morskih.

Meštral i pulenat sad ustaju na njih:

jugo, levanat u pomoć njima hrle,

sa svojim drugovima burom i oštrim,

ponizno moleć’ tramuntanu s planina

da sklona im bude njezina silina

i da svih pet bdiju nad povratkom mojim.

Ključat će more k’o lopiž na ognju,

mijenjajuć’ prirodu i kolure svoje

i dati do znanja da zlo svima snuje

što jednoga dana na njemu se nađu.

Ribe svakovrsne u bijeg će se dati

i bezglavo tražit će mjesta skrivena

od kolijevke svoje, od mora rođena,

iz potrebe vele na sam kraj će stati.

Zavjetovat će se k’o jedan putnici,

darove voštane obećavat’ bajne,

u velikom strahu priznavat će tajne

što saznat ih neće ni ispovjednici.

U pogibli toj zaboravit’ neću Vas,

bogu što nas sveza uputit ću prošnju

odlučnost moju da ne stavlja na kušnju

i da na Vas mislim i u taj strašni čas.

…
Ljube, za Vas ja ćutim, više no što znam

od žudnje te najgore dopast će mene,

jer koji Vas nema za Vama sad vene:

sa srećom na kocki poredit’ Vas gledam.


(Traducció, provisional, de Nikola Vuletić)