Pimentó torrat "à la croate"

És un dels poemes més citats i estimats de Vicent Andrés Estellés. Pròximament es publicarà a la revista Quorum de Zagreb, una veterana revista literària (acaba de fer 25 anys). Estellés anirà acompanyat d'altres poetes. Ja ho explicaré amb detall quan tindré la revista i quan la presentarem, que serà a principis del mes que ve. Això només és un primer tast, un aperitiu de pimentó torrat à la croate (la versió és de Nikola Vuletić). Dobar tek.


ništa ne volim toliko
kao kad svježim uljem natopim
pečenu papriku, narezanu na trake. 


zapjevam tad, nehajno, razgovaram sa svježim uljem, s plodovima zemlje.


kako volim pečenu papriku,
zapravo ne odveć pečenu jer to je upropasti,
već da joj je meso mekano
kad joj skinem zagorjelu koru.


rasporedim je po tanjuru u zavodljive redove,
natopim je svježim uljem, dodam prst soli
i toćam kruh, mnogo kruha,
kako čine siromasi, 
u slano ulje što je upilo okus pečene paprike. 


potom, dvama prstima,
palcom i kažiprstom, s komadom kruha,
hvatam komad paprike, podižem ga lakomo, 
euharistijski 


gledam ga u zraku.
ponekad doživim ekstazu, orgazam


zatvaram oči i gutam ga.

res no m'agrada tant 

com enramar-me d'oli cru 
el pimentó torrat, tallat en tires.

cante, llavors, distret, raone amb l'oli cru, amb els productes de la terra.

m'agrada molt el pimentó torrat, 
mes no massa torrat, que el desgracia, 
sinó amb aquella carn mollar que té 
en llevar-li la crosta socarrada.

l'expose dins el plat en tongades incitants, 
l'enrame d'oli cru amb un pessic de sal 
i suque molt de pa, 
com fan els pobres, 
en l'oli, que té sal i ha pres una sabor del pimentó torrat.

després, en un pessic 
del dit gros i el dit índex, amb un tros de pa, 
agafe un tros de pimentó, l'enlaire àvidament, 
eucarísticament,

me'l mire en l'aire. 
de vegades arribe a l'èxtasi, a l'orgasme

cloc els ulls i me'l fot.