Maria Beneyto



De Maria Beneyto recordaré sempre aquest poema que recitava Ismael Carretero en l'espectacle que muntàrem Oh, Foll Amor! sobre València. Me n'agraden molts altres, però aquest en concret em porta uns records que van més enllà del fet poètic o que són precisament el que la poesia és: aquelles paraules que de tant com ens acompanyen ens diuen molt més del que mai podria haver imaginat l'autor. Ahir se'n va anar Maria Beneyto i la nostra poesia perd aquesta veu de dona tendra i forta, i la nostra ciutat una veu que l'ha sabut dir en les dues llengües que l'expressen. 

CIUTAT BOMBARDEJADA

Es trencava la pau blanca dels núvols.
L’alta mort ens plovia vers la vida,
i la infantesa es feia un crit de pedra,
una negror petita.

Sols era cert que el cel, dalt del miracle
d’altre jorn ben rebut, d’altra esperança
anava fent-se foc pel món on érem
la novella niuada.

Sols era cert que no arribava l’àngel
que ens pogués dur les lletres de la joia.
(Pensàvem àngels morts, sota la flama
la socarrada ploma).

La ciutat a l’entorn. I el cel a la terra,
a trons inconeguts tot ell desfent-se.
(On les coques amb mel? On la tendresa?
On el Déu del pessebre?)

Cridàvem sota els llamps amb veu d’espurna.
Trencat el sostre, Déu potser guaitava:
sols va respondre a enderrocs, silencis,
per l’absència més blava.

Era el clam infinit. La nostra terra
ferida al cor, ens deia sens paraules,
petits noms de la sang que s’enfugia.
La terra, dessagnant-se.

Ai, la infantesa closa a la tenebra,
com va deixar amb foc les seues fites!
Des d’un ressò de flama, sots la cendra,
els pànics ofegats encara criden.


Foto: A. B. 

Comentaris

Calpurni ha dit…
Com ha dit Carles Mulet al seu blog Nausica, morim un poc nosaltres però pordem gaudir de la seua obra.
Salut.
Sif ha dit…
Això mateix, Calpurni, el millor que podem fer és recordar-la en els seus versos i les seues novel·les.
salut!
Anònim ha dit…
Sif,
m'ha agradat el poema de la Beneyto i l'incorporo a un espectacle que estem muntat, em pots dir l'any de publicació o d'escriptura?
Saps si hi ha alguna antologia o l'obra poètica completa d'aquesta poetessa que em sembla potent i que no surt gairebé enlloc. De fet, als poetes valencians, tret d'uns pocs, se'ls veu poc per Barna i província, trobo.

Una altra autora valenciana que em sembla molt interessant és Maria Fullana i també costa molt de veure els seus llibres per aquí.

Una abraçada

Jordi Condal
Ramat de pedres
Sif ha dit…
Jordi,

el poema es va publicar en 1993 al llibre Després de soterrada la tendresa, encara que és, com a mínim, de 1966. Hi ha diverses antologies sobre l'obra de Beneyto. Jo et recomane la que va preparar Josep Ballester.

Sort en la recerca (tens raó que és complicat)

i gràcies per la visita,

Pau